Enfocaments teòrics envers l'estudi de l'aprenentatge (les arrels)

Tot i que és cert que existeix una gran diferència entre algunes de les definicions pel que fa a l'objecte de l'estudi del procés d'aprenentatge i de la psicologia en general, per a la majoria dels psicòlegs de principis del segle XX fins a finals dels anys cinquanta, l'objecte d'estudi de la psicologia és la conducta.

Al llarg de la dècada dels seixanta es va produir una intensa revolució científica i es va focalitzar l'interès envers als processos cognitius i les representacions mentals. L'estudi de l'aprenentatge està immers en les dues tradicions i ha evolucionat amb elles.

Però, d'on provenen aquestes dues tradicions? Els orígens de la psicologia cal buscar-los en els sistemes filosòfics. El sistema que ha donat lloc a les tradicions centrades en la conducta i els processos mentals és el dualisme de Descartes. El dualisme prové de la distinció que efectua Descartes entre conducta voluntària i conducta involuntària. Descartes es va adonar que determinades conductes s'activaven automàticament quan es presentava un estímul concret. Aquest tipus de comportament era típic dels animals, però també es podia observar en els humans. Així, si apropem una mà a una flama, quant notem la calor retirarem la mà ràpidament. La calor ha desencadenat la resposta de retirada. Descartes va anomenar a aquest tipus de comportament resposta reflexa.

D'altra banda, molts casos de la conducta humana no encaixen dins d'aquest model, ja que s'emet sense que hi hagi un estímul desencadenant. Es tracta de la conducta voluntària i que, segons Descartes, prové de l'ànima o la ment i no està regida per cap mecanisme. Una altra característica del sistema filosòfic de Descartes és que accepta l'innatisme. D'acord amb aquesta postura hi ha determinats coneixements que són innats i que no cal aprendre'ls mitjançant l'experiència. Així, el coneixement de l'existència de Déu és innat. També hi ha alguns axiomes matemàtics que són innats. Per exemple, el coneixement de que la distància més curta entre dos punts.

Posteriorment a Descartes va aparèixer una nova generació de filòsofs britànics que van desenvolupar l’empirisme. Hobbes va seguir bàsicament el sistema proposat per Descartes, però va discrepar en un fet rellevant sobre la conducta voluntària. Segons Hobbes, la conducta voluntària també seguia mecanismes deterministes. El mecanisme proposat per Hobbes era l'hedonisme, que es basava en la idea que els organismes busquen el plaer i fugen del dolor. El fet que la conducta humana voluntària segueixi el principi de l'hedonisme ens permet predir-la i controlar-la.

John Locke va anar més lluny que Hobbes tot desafiant al sistema cartesià. Segons Locke, tots els coneixements són adquirits mitjançant l'experiència. Quan neix un nen, la seva ment està buida de tot contingut, és una tabula rasa. Per mitjà de l'experiència, el nadó va adquirint coneixements. S’endinsa la persona en un procés a través del qual les idees simples es combinen per formar idees complexes. El mecanisme responsable de la formació de les idees complexes és l'associació. Una característica de l'associació és que la percepció d'algunes de les idees simples que conformen una idea complexa pot activar en la ment la totalitat de la idea complexa. Així, si sentim el so "taronja", s'activa una representació de l'objecte en tot el seu conjunt.

Els empiristes van descriure diversos principis de l'associació, alguns d'ells ja proposats segles enrere per Aristòtil. Un d'aquests principis és la contigüitat temporal, un principi de l'associació pel qual si dues idees es presenten contigües en el temps, queden associades de manera que en el futur la presentació d'una d'elles activa la segona.  Hume, per la seva banda, introdueix el concepte de causa inferida, que explica que si dos fets es produeixen amb una determinada seqüència i sempre que apareix el primer també apareix el segon, aleshores podem inferir una relació de causa-efecte entre els dos esdeveniments.

Això va donar lloc a un moviment dins de la fisiologia conegut com reflexologia. Sechenov (1829- 1905) va intentar explicar tot el comportament humà, voluntari i involuntari, com a respostes reflexes. El repte més important era com explicar la conducta voluntària amb el mecanisme reflex. Sechenov (1965) va proposar que determinades conductes es trobaven inhibides i que alguns estímuls podien actuar com desinhibidors d'aquestes conductes. Una peculiaritat d'aquests estímuls és que podien ser molt poc intensos i, per tant, passar inadvertits. D'aquesta manera, hi ha algunes conductes que poden sorgir aparentment sense un estímul que les desencadenés i es pot atribuir el seu origen al lliure albir.

Pavlov (1927) va ser el segon gran fisiòleg rus que va contribuir al desenvolupament  de la reflexologia. La seva aportació principal va ser el descobriment dels reflexos condicionats o apresos. En la seva investigació sobre la resposta de salivació es va adonar que els seus animals no només responien de manera reflexa als estímuls innats, sinó que, donades determinades condicions, estímuls neutres podien desencadenar respostes que inicialment no provocaven. els descobriments de Pavlov, així com les seves explicacions, van assentar la base del estudi de l'aprenentatge.

Dins de la psicologia va ser Watson (1930) qui va promoure el conductisme com una forma d'estudiar la psicologia. Watson va criticar durament la metodologia introspeccionista en l'estudi de la ment duta a terme fins a començaments del segle XX i va proposar que si la psicologia era una ciència natural, calia que adoptés el mètode hipotètic-deductiu propi d'aquestes ciències. Això vol dir que qualsevol teoria havia de ser contrastada empíricament. El problema que es plantejava arran d'aquesta metodologia era que es necessitaven mesures objectives que la introspecció no podia proporcionar. La solució al problema va passar per acceptar que l'única observable objectivament era el comportament manifest dels organismes. L'error de Watson, però, va ser prendre la conducta no com un índex dels canvis mentals, sinó com l'objecte d'estudi en si mateix de la psicologia. Watson creava el moviment conductista dins de la psicologia que es va mantenir almenys fins a mitjans del segle XX. L'esquema mecanicista ER (estímul-resposta) provinent de la reflexologia va passar a ser l'eix de l'estudi de la psicologia. Aquest esquema considera que tota conducta ve provocada per un estímul i coneixent les relacions entre els estímuls i les respostes, es pot comprendre, predir i controlar el comportament.

El gran problema de l'enfocament conductista és el paper atorgat al propi organisme, que el reduïa a una màquina que responia a determinades estimulacions, i poc més. A poc a poc, es van començar a sentir veus dissonants dins del moviment conductista fins que a finals dels anys cinquanta del segle XX es va produir la revolució cognitiva dins de la psicologia. La revolució va salvar de la foguera la metodologia implantada pel conductisme i reincorporar l'estudi de la ment com a objecte d'estudi de la psicologia. Les implicacions van ser l'abandonament de l'explicació a partir de l'esquema Estímul - Resposta, i amb ell el mecanisme de l'associació i l'estudi del condicionament i l'aprenentatge. Els psicòlegs cognitius van recuperar les idees de Descartes sobre la conducta voluntària guiada per la raó. Era la ment la responsable del comportament i, per tant, si volem comprendre el comportament, hem d'estudiar la ment. Però si els conductistes van cometre l'error d'estudiar exclusivament la conducta, els psicòlegs cognitius van cometre un altre error: el rebuig de l'associació com a mecanisme explicatiu i l'estudi dels processos d'aprenentatge. Afortunadament, l'aparició de models de processament distribuït en paral·lel (models PDP) ha recuperat l'associació com a mecanisme explicatiu de l'activitat mental. Els nous desenvolupaments en la neuropsicologia aportaran més dades sobre les associacions o connexions neuronals responsables de l'activitat mental i la seva influència en el comportament humà.

Els processos de l'aprenentatge es poden abordar des diverses perspectives o enfocaments. A finals dels anys seixanta i començaments els anys setanta del segle passat, els psicòlegs interessats en l'estudi de l’aprenentatge i l'associació com a mecanisme rellevant per entendre bona part del comportament humà van fer un esforç per adaptar-se al nou enfocament cognitiu i d'aquesta manera afavorir el resurgiment de l’estudi de l’aprenentatge associatiu.

Impressions després de la Biz Marathon

                                                                                          Nacho Sala- Cofundadror d'Atrapalo

Aquest cap de setmana, Acció Educativa ha assistit a la primera edició de la Biz Marathon, un congrés en format de marató intensiva on es van succeir 30 ponències d’start ups de molts i diversos àmbits, d’experts en la matèria i d’emprenedors que intentaven portar endavant el seu projecte.

Les ponències eren entre sí molt diferents i van mostrar molts i diverses vessants dels negocis i l’emprenadoria. Els dos plats forts van ser Ferran Debant, creador de grup Taelus, Proquibsa, Pedial i Fidemus; i Nacho Sala, soci fundador de atrapalo.com. Entre mig s’hi van succeir experiències força interessants, com Xavier Silva i el seu Hemav, Ernest Costafreda i el seu costalamel i Stimulo, de la mà del llinarsenc Xavier Majoral.

L’objectiu: donar ànims a totes les persones que vulguin emprendre el seu projecte i estimular una mica a aquells que ja estan posant en marxa el seu per tal que cerquin nous enfocaments i intentin reflexionar sobre que estan fent bé i què no tant i no es desesperin. L’objectiu amagat: suposo que com són unes jornades realitzades per l’administració pública (àrea de promoció econòmica d’Igualada), impulsar l’emprenedoria per tal que moltes persones desocupades (o bé persones ocupades que deixin la seva feina lliure per un altre) es decideixin a emprendre els seus negocis i paguin els 300€ d’autònoms, de forma que quedin atrapats en el típic bucle que tota persona que porti uns anyets amb la seva empresa coneix i sap. Per aquest motiu, tot i que hi havia una gran amalgama de ponències diferents, per al meu entendre totes es centraven en, o bé emprenedors que havien tingut molt d’èxit, o bé emprenedors que portaven menys de 3 anys arrencant el negoci, per tant, dues situacions que no desprenien altra cosa que il·lusió per encoratjar i portar a terme l’estratègia de polítiques d’ocupació que tots coneixem. Totes les ponències eren d’idees interessants i estrafolàries que sortien dels límits de la típica empresa i que trobo que no donava una imatge real de l’emprenedoria a Catalunya. Certament, vaig trobar molt a faltar experiències de PIMES amb mig recorregut, uns 10-15 anys de fundació, i de sectors típics com la restauració, una perruqueria, un centre de formació... que bé haguessin representat la imatge real de l’emprenedoria catalana, però que potser no hagués estat tan plena de positivitat i hagués mostrat els problemes actuals que tan necessitem parlar entre nosaltres.

No obstant aquesta part de crítica, considero la Biz Marathon una grata experiència de la qual he extret molts consells positius per tots els emprenedors, són els següents:

-        - Problemes. Quan inicies un projecte tot són problemes: problemes de finançament, problemes amb els clients perquè ets l’innocent del qual totes les empreses amb més recorregut s’intenten aprofitar... Posteriorment, com més clients i més responsabilitats vagis adquirint, més problemes tindràs. Per tant, qualsevol persona amb negoci propi ha de pensar que els problemes sempre seran una constant a la qual s’haurà de fer front. El que cal canviar doncs és l’actitud davant dels problemes. Després dels diversos casos d’èxit presentats arribes a la conclusió que les persones d’èxit tenen una filosofia atípica dels problemes: veuen els problemes com oportunitats davant de les quals superar-se, davant dels quals aprendre; fins i tot de vegades aquest fet, quan es controla, porta a la persona a fer-se addicte a l’adrenalina que li provoca la seguretat que aporta el problema posteriorment d’haver-lo solucionat. Tal com diu el gran Ferran Debant, quan et trobes en situacions de crisi treus el millor de tu mateix i, per persones de cert caràcter, és el més positiu que et pot passar per ralentivitzar el teu aprenentatge.

-      - El màrqueting és un dels elements més importants per portar endavant el teu servei o producte. Un producte mediocre amb una gran estratègia de màrqueting es pot posicionar fortament al mercat. Contràriament, un servei o producte de molta qualitat sense una bona estratègia de màrqueting no serà ben apreciada al mercat i no tindrà èxit. Cap novetat al cap i a la fi, però almenys m’ha servit per sentir que m’estaven donant un toque en aquest sentit.

-        -  La il·lusió. Mai hem de perdre la il·lusió pel que fem i hem de tenir molt clars els objectius de perquè ho fem. Treballarem més de 10 hores diàries, molts cops sense una retribució justa, no tindrem temps molts cops pels amics o per tenir parella (és complicat per qui porta un negoci ser comprés per la seva parella), haurem d’estar solucionant mil problemes a la vegada, nerviosos per fer tots els pagaments necessaris... però la única cosa que no hem de perdre mai davant de totes les dificultats és la il·lusió que ens va motivar el primer dia a fer el que vam fer.

-   - Perseverança. Tot i que després de la descripció d’algunes experiències puc constatar que la perseverança de vegades té límits. Llançarem 200 cops la tovallola (sobretot després de cada declaració trimestral), però ens hem d’aixecar i seguir lluitant cada cop amb més força. Cada cop costa menys aixecar-se i cada cop ens anem enfortint més. Acabem amb una fortalesa personal molt elevada i interessant. Allarguem al màxim la nostra paciència.

-        -  Hem de tenir paraula i ser honestos. En  Debant i del dirigent de l’empresa de Dubai insisteixen molt en tenir sempre paraula i ser totalment honestos, tant en els negocis com amb la vida. No complir la paraula o anar amb dobles intencions i ser descobert crea un sentiment de desconfiança molt gran i molt perjudicial a l’hora de fer negocis. La desconfiança, tant en la vida com en les relacions amb els clients i proveïdors, es paga molt cara.

F                                                                                                     Ferran Debant, creador de Taelus

-     -  Hem de treballar en equip. Cap idea increïble surt endavant dins aquest món tan competitiu sense crear un equip compost per diferents sinèrgies que s’autocomplementen.

-        - Ens hem d’unir, col·laborar i organitzar. Dins d’un mercat global i amb tantes amenaces, em queda molt clar que no ens podem alinear ni aïllar davant les altres empreses. Sóc perfectament conscient que la primera reacció davant d’una empresa similar és veure-la com a competidora i sentir-te amenaçat; això interessa molt a l’administració, perquè es crea una alta competitivitat, no es parlen les coses i cada empresari s’acaba submergint en els seus propis problemes i pagant sense queixar-se per res. Ens hem de relacionar; de les relacions sorgeixen idees noves, ens donem a conèixer, interceptem errors comuns i creem un saber fer empresarial, i ens podem organitzar i defensar els interessos de les PIMES (molt diferents respecte a les grans empreses) i adquirir poder i fer pressió per tal que canviï la legislació d’autònoms i PIMES, que es una vergonya si la comparem amb altres països.  

Si tu vida no es lo que buscas, empieza eliminando la TV

“La TV es muy educativa. Cada vez que alguien la enciende cambio de habitación y leo un libro” Grouxo Marx.

La TV nos roba. Te roba los consejos e ideas del libro que no lees y te roba tiempo para construir una vida de éxito. También te roba energía y horas de sueño. Cualquiera que vea la TV más de 2 horas al día está clínicamente muerto.

Pero los estudios aseguran que la TV está más viva que nunca. En los países desarrollados llena el 40% del tiempo de ocio. La gente se queja de no tener tiempo para sí misma y sus amigos por culpa del trabajo, pero en cuanto pueden ven la televisión. Muchos de ellos se vuelven adictos, igual que con las drogas y el alcohol, y dedican más de 20 horas a hundirse con programas basura, en vez de leer, planificarse o dar un paseo. Y por supuesto lo acompañan del clásico: “Yo apenas veo la televisión”.

Y lo más irónico es que en los estudios sobre las actividades de ocio más satisfactorias, ver la TV queda en los últimos puestos, mientras la lectura de las primeras. ¿Por qué entonces se pasa tanto tiempo en frente de ella? Porque ver la TV es fácil. Es una actividad pasiva muy cómoda. Demasiado cómoda. Pero hacer vago tu cerebro no ayuda nada a tu vida. Añádele la información irreal y distorsionada de muchos programas y tendrás un cóctel explosivo.

Si pasas más de dos horas al día frente a este aparato y sospechas que tu vida no es lo que buscas, ya sabes por dónde empezar. En cuanto la sustituyas por el deporte, leer o cualquier otro hobby tu vida dará un vuelco.

La trampa de los medios

Luego están los que caen en la trampa de creer que la TV es útil si se utiliza “sólo” para informarse. Si supieran lo estudiadamente manipuladas y negativas que son las noticias de la TV (y de muchos diarios) se asustarían y dejarían de llenar sus cabezas con basura.

La mayoría de noticias no hacen falta. Aunque tengan la etiqueta de no-sensacionalistas, todas son igual de sensacionalistas. Las noticias no son noticias: son malas noticias. Las noticias buenas, que las hay, no venden. Por eso nos llenan de escándalos y catástrofes, para que aceptes que es lo único que hay y te vuelvas adicto. Porque los medios necesitan adictos a la política y a los enfrentamientos personales. Necesitan tragedias. Necesitan algo malo. Necesitan engancharte a su “información” para ganar dinero.

Por eso no te hablarán nunca de los avances, que los hay, y del posible camino a seguir en la resolución de un conflicto, que lo hay. El último asesinato o bombardeo siempre tendrá más cobertura que las miles de personas que lo hacen bien y dan ejemplo. Pero eso no les interesa, porque entonces te dedicarías a mejorar y no serías un adicto. No vale poner los avances en un suplemento o en la sección de tecnología, tendrían que ir donde corresponden, en la primera página.

Los medios quieren nuestro dinero y no dudarán en crear adictos. Que el cuerpo pida más y así ellos vendan más periódicos y más publicidad. Les conviene desmotivarnos y enfrentarnos oyendo lo que oímos. Que nos enganchemos un día sí y otro también en profundizar en “lo mal que van las cosas”. La misma noticia pero con retoques.

Los tres pasos para construirte una poderosa base de información y eliminar la TV

Necesitas materiales de calidad para la vida que te gustaría tener. No puedes conformarte con lo que haya. No te construirás una gran vida si te resignas. Eres el protagonista de tu historia y eso significa rebajar el tiempo de TV, eso significa ser tu propio sistema informativo de calidad. Así mejorarás tus conocimientos y de paso matarás la televisión.

PASO 1: PAZ MENTAL

Somos víctimas de la información basura. Nos llenamos pasivamente de violencia y crímenes como si no pudiéramos elegir. Leemos lo que pone en cualquier tabloide y vemos lo que den en ese momento en la TV. ¡Nos preocupa cómo nos alimentamos, pero no cómo alimentamos a nuestra cabeza!

PASO 2: ELIMINAR LA SATURACIÓN DE NOTICIAS QUE TE BOMBARDEA DÍA A DÍA

Haz la prueba. Estate 7 días sin leer las noticias y notarás un optimismo creciente. Y tendrás más energía.

Muchos creen que tienen que estar al día con las noticias, pero si ocurre algo se enterarán igualmente. De lo importante te enterarás siempre, aunque sea por el resto que sigue enganchado y te lo contará.

Cuando te desintoxiques y veas que hay vida detrás de no ver las noticias, te valdrá un rápido vistazo a internet o a la portada de la prensa como sistema más que suficiente para estar informado. Las noticias de un día para otro no difieren mucho, es el mismo escándalo o suceso con una ligera variación.

Si necesitas una información más precisa busca una web que condense lo más importante en una pantalla. 2 minutos para esa información generalista será más que suficiente. Y si necesitas estar informado de un tema concreto, utiliza los blogs especializados para saber casi tanto como el mejor especialista.

PASO 3: CONSTRUIR TU PROPIA BASE DE NUEVOS CONOCIMIENTOS

¿Comes lo que encuentras por el suelo? Entonces tampoco leas lo que te encuentres por ahí.  Un día leyendo cualquier noticia no te afectará, pero si día tras día lees “lo que te encuentres por ahí” envenenarás tu vida. Los grupos de presión, los políticos o los cotilleos no pueden decirte lo que tienes que saber o lo que tienes que pensar. No dejes que te programen como a un robot. Construye tu propia base informativa y elige lo que tú quieres saber.

El conocimiento es poder. Pero primero debes saber lo que necesitas para conseguir tus metas. Es fácil, piensa en las tres cosas que más te interesen. Todo vale: los negocios, tu pasión por la historia, tu curiosidad por la economía o sencillamente un interés general por todo. Luego busca webs y blogs de noticias especializadas para tenerlos siempre a tu disposición y por otro lado visita una librería física o en internet para seleccionar los títulos de los libros o audiolibros que te interesen. Será mil veces más interesante que ver la televisión.

EL MEJOR CONSEJO DE WILLIAM JAMES SOBRE LOS OBSTÁCULOS

Buscar dificultades no es meterse en líos, al revés: los líos aparecen cuando se busca el camino fácil. Buscar dificultades es ponerse el listón más alto para hacerse mejor. El filósofo William James recomendaba hacer dos cosas cada día que no se quieren hacer para mantener y aumentar nuestra fortaleza.

La montaña rusa de tu vida jugará a tu favor si ensayas con dos cosas duras cada día para hacerte más listo y más fuerte. La pereza mental de la mayoría no quiere ver fortaleza en los problemas, pero tú no caigas en esa trampa. Mira los contratiempos como un juego de ajedrez, para convertirte en el estratega más hábil.

Nadie escapa a las dificultades. Antes de un triunfo siempre pasarás por dificultades. Tienes la mitad del éxito ganado cuando te des cuenta de esto. Nadie llega fortalecido al mundo, pero si quieres ser más fuerte y más listo tómatelo todo como un reto. Aprovéchate de las malas experiencias para crecer y soportar las inclemencias. Ganarás confianza en ti mismo cuando los demás se rindan.

Recuerda que los obstáculos no avisan, sino no serían obstáculos. De repente algo sucede, un revés inesperado y deberás poner en marcha toda tu creatividad, tus dotes de estratega y tu fuerza para salir del paso. ¡ A crecer! Y entonces aparece tu verdadero yo; al principio duele pero la satisfacción y la autoconfianza que adquieres es impagable.

El día que dejes de ver obstáculos y sentir pinchazos significará que estás muerto. Así que tranquilo, las adversidades no matan pero si fortalecen. Te dan experiencia y te entrenan para ganar en otra situación similar.

El psiquiatra suizo Carl Jung dijo que “el hombre necesita dificultades, son necesarias para la salud”. Por eso, si no tenemos un obstáculo al que enfrentarnos, mala cosa. Si nos dan todo hecho, significaría que estamos enfermos.

Una buena forma de absorber energía de cualquier obstáculo es reírte aunque no sea el momento. ¡Reírte sin razón! Se un actor y actúa como si ya tuvieras la alegría que buscas. No esperes a que algo te motive o la espera será demasiado larga. Actúa como si estuvieras contento y estarás contento.

La mayoría cree que la emoción va primero, creen que primero tienen que conseguir algo para alegrarse. Pero puedes darle la vuelta: si empiezas sin más a cantar y reírte vendrá la felicidad. La emoción va tras la acción.

Si quieres estar contento, actúa ya como si estuvieras contento. ¿Quién te lo impide? Prueba a sonreír durante un minuto. Acuérdate de esa historia que te contaron y verás como sueltas la primera risa en segundos, cuando hace unos minutos te parecía imposible. Inténtalo, funciona.

Ríete aunque haya gente. No te preocupes por el qué dirán, porque no dirán nada. Ríete a la fuerza y verás como al final te ríes de verdad.

William James lo resumió en esta frase: “No cantamos porque estamos contentos; estamos contentos porque cantamos”.

MOTIVACIÓ: APLICA LA PRÁCTICA DE L’1%. 10 MINUTS D’ACCIÓ VALEN MOLT MÉS QUE 1000 IDEES

T’has proposat canviar de vida però tens massa daltabaixos (amb més baixos que no pas alts)? 

T’has llançat a canviar els teus mals hàbits en un parell de dies però els antics hàbits tornen per passar comptes i tornes a cometre un i altre cops els mateixos errors? Les grans coses no s’aconsegueixen en un dia. Però si és cert que pots aconseguir quelcom gran en tan sols unes setmanes si vas a poc a poc. La clau tan sols és començar. Si tan sols t’hi poses un 1% cada dia, al cap de dues setmanes el teu rendiment haurà pujat. I no diguem al cap d’uns mesos. El poder dels petits canvis et farà millorar molt ràpidament.

Totes les grans personalitats van confessar que no es van fer a sí mateixes en un dia, que no van nèixer així, que van anar pas a pas, que la regla de millorar un 1% és terriblement eficaç.

La forma fàcil de millorar un 43% a l’any

Què pots millorar un 1% avui? Quina part de la teva feina, dieta o costums pots canviar un 1%?

Pregunta-t’ho demà un altre cop. I demà passat i a l’altre. Un pas fàcil cada dia que acaba transformant-se en un poder que augmenta exponencialment. La força de l’1% és la seva comoditat. És fàcil llegir un minut més. És fàcil menjar una ració una miqueta més petita. És fàcil substituir l’últim tram del viatge en cotxe per un passeig de 100 metres. És fàcil beure un got d’aigua més al dia. És fàcil matinar un minut abans. És fàcil planificar durant un minut la teva setmana.

No pretenc angoixar-te amb estadístiques, però millorar  tan sols un 0,1% cada dia significa una millora d’un 3% al mes i un 43% a l’any. T’imagines millorar els teus resultats un 43% cada any amb un esforç mínim? En dos anys hauràs millorat un 100%, en 5 anys un 600% (6 cops millor) i en 10 anys un 3600% (36 cops millor). L’avantatge d’aquest mètode és que cada millora va sobre una altra millora anterior i els beneficis són exponencials. En unes setmanes ets algú nou.

No vulguis fer-ho tot de cop perquè no fa falta. Poques coses grans es poden fer en un dia, però qualsevol petita diferència que facis la gaudiràs avui mateix i en quant acumulis unes poques notaràs com comences a volar. Tan sols dóna un petit pas al dia.

La tècnica de l’1% allarga la teva vida

Quan s’investiga a gent amb més de 90 anys per la seva bona salut hi ha una dada que destaca: que van fer esport moderat tota la seva vida. No com atletes, però sí suau i sense pausa.

Aquella carrera, aquella piscina o aquell partit de futbol et portaran als 90 anys. Oxigenarà el teu cos, et tornaràs més positiu i superaràs qualsevol repte. Però vigila, perquè sempre hi haurà alguna bona excusa per saltar-te l’exercici. Avui estaràs molt ocupat, demà et farà mal la mà i l’altre dia et tocarà no sé què. Però ves amb compte i vigila la teva forma física.

No has de fer un gran esforç. Mica en mica. Utilitza la tècnica de l’1%. No fa falta un gimnàs car, ni la millor roba esportiva. Val una carrera de 30 minuts al dia o un passeig ràpid. Amb una mica d’exercici el teu cervell posarà el comptador en positiu i començaran a fluir idees. Les parts dreta i esquerra del cervell es connectaran i amb el benestar físic apareixeran com per art de màgia solucions als teus problemes. De vegades sorgirà la solució al teu millor repte en   plena carrera.

Millorant un 1% al dia aconseguiràs adoptar l’hàbit de fer esport i millorar el teu físic i la teva ment.

A pels 90 anys!!

MAI MÉS TORNIS A LAMENTAR “JO TAMBÉ HAGUÉS POGUT AMB AIXÒ”

Quan veus un llibre superventes penses que tu també podries haver-lo escrit? Quan algú aconsegueix batre rècords amb un senzill però útil producte, creus que tu també podries haer fet algo així? Probablement. Però per què no ho vas fer?

Quantes coses podrien haver-se fet però en el seu dia no es va donar el pas. Quant d’èxit es podria haver assolit però no es va assolir. Els budistes tenen un lema: “saber i no fer-ho és igual que no saber-ne”. No t’enorgulleixis d’allò que saps si no ho penses utilitzar. El coneixement és poder, però tan sols si s’utilitza. Deu minuts d’acció valdran molt més que mil idees.

Pots aprendre observant i planificant, però en algun moment has d’actuar, has de deixar d’observar i llançar-te. I ara ja tens el mètode per tal que et sigui fàcil, simplement dóna un pas i millora un 1%.

Si vols deixar empremta has de convertir els teus pensaments en acció. Las teves idees són tan bones o millors que les dels altres, però si no actues seran aire. Tan sols si fas alguna cosa amb elles seran bones idees. Tan sols compten els fets i no les intencions. Buda va dir que tots coneixen el camí, però molt pocs el segueixen.

La clau de donar el primer pas

Johan von Goethe fou filòsof, novel·lista, científic, pintor i polític. Com va aconseguir fer tantes coses a la seva vida? Aquesta va ser la seva resposta: “allò en el que creus o penses que es pot fer, comença a fer-ho. L’acció té màgia”.

Les persones amb èxit actuen. No són les persones més intel·ligents ni les que més saben; són les que actuen. Per això tindràs el cel guanyat si et mous.

No t’agrada el teu entorn actual? Doncs fes avui un 1% del projecte que canviarà la teva vida. El món necessita més gent que actuï per comptes de parlar i queixar-se. Necessita més moviment encara que sigui un de petitó cada dia. Mou-te avui i aprèn allò que et falti saber pel camí. Treballa un 1% més, millora un 1% més, queda’t un 1% una mica més, rebaixa un 1% les teves interrupcions, puja un 1% la teva productivitat, concentra’t un 1% més, millora un 1% les teves relacions personals mirant als ulls al teu interlocutor.  Tan sols un 1% cada dia, i en uns dies tindràs qualsevol habilitat per guanyar.

Cada dia un xic millor i el que aconseguiràs serà per la resta de la teva vida. Veuràs millores en coses que abans veies impossibles. Cridaràs l’atenció dels que poden ajudar-te i encara seguiràs millorant un 1%. On es troba doncs el teu límit?

Les avantatges de no buscar culpables

La culpa sempre és dels altres?

Ser una víctima està de moda. Els mitjans de comunicació venen la victimització com quelcom acceptable i a la societat li agrada aquesta idea (és el més fàcil de fer). Un món de reality-shows i notícies sobre gent dolentíssima els allibera. D’aquesta manera creuen que els mals són sempre culpa d’altres. La culpa sempre és dels seus companys, dels pares, de l’economia, dels polítics, de les classes altes, de les classes baixes, de la competència, d’altres països... o fins i tot del gos del veí.

Però s’enganyen a sí mateixos. Es confonen buscant culpables i pensant que els seus problemes venen d’altres. Esquivar les responsabilitats és còmode, però els destrossa la vida.

Continues donant voltes a antigues escenes? Esborra-les. Oblida aquell comentari de fa 200 anys, els desaires del passat i les crítiques de l’altre dia. Quan sents llàstima per tu mateix ja has perdut.

Penses que d’altres no han tingut els mateixos problemes ni han patit el mateix que tu? Podria donar-te una llista quilomètrica d’errors, oportunitats, pèrdues i desaires passats, però has d’intentar no pensar en ells. Simplement has de pensar que la culpa va ser teva. En la teva mà va estar poder haver fet alguna altra cosa. I aleshores, quan acceptes aquest fet, et plenes de poder i tranquil·litat, perquè quan deixes de donar voltes al passat t’alliberes.

Gaudeix de la teva vida centrant-te en els teus objectius i veuràs com no tens temps per ser víctima. Gaudeix. La gent que aconsegueix els seus somnis és aquella que ha deixat d’explicar les seves penes (Michele Wiener-Davis).

Si et desgastes pensant en les oportunitats perdudes o les putades que et van fer, no aconseguiràs res. És impossible aconseguir les teves metes repartint culpes.

Que no et robin el present

Els mestres Zen insisteixen en no anar per la vida arrossegant remordiments. Ningú pot fer quelcom gran recordant els mals moments. El teu passat no canviarà, així que deixa de donar-li voltes. Per què angoixar-te per quelcom que no pots canviar? Què guanyes desmotivant-te?

Els remordiments d’ahir i la por al demà són els majors lladres de temps. Si els hi obres la porta, et robaran el present. No pots deixar que et robin la teva energia. Fes-te responsable de les teves accions i t’alliberaràs del pesat treball de repartir culpes. Utilitza la teva energia per concentrar-te en avui i en el futur, allà on es troben les oportunitats; sinó ni les veuràs.

El teu passat tan sols ha estat un aprenentatge. Lo important és allò que pots aconseguir. Pensa en la gran sort que tens per haver après d’aquell error i l’experiència que altres no van tenir. Ara ets molt més llest.

Ni és massa tard ni ets massa vell. El que va succeir abans no té res a veure amb el teu futur. El teu futur tan sols depèn del que facis avui i del que segueixis fent demà.

La ratonera de la mà salvadora

Molta gent espera l’ajuda d’una mà salvadora que els rescati. Un dia tindran sort i els succeirà alguna cosa gran. De sobte la seva vida canviarà i tot sortirà bé. No t’enganyis. La mà salvadora no existeix, aquells que culpen de tot lo dolent als altres i es queden esperant no veuen dues coses:

Primer: No es donen compte que una vida sense problemes és impossible, que els problemes són inclòs necessaris per arribar lluny.

I segon: Ningú vindrà a rescatar-los (excepte ells mateixos).

Així que crema els teus vaixells!! Quan acceptis que ningú vindrà a salvar-te aconseguiràs de cop tot el poder. Tu seràs l’heroi. Tu ho pots aconseguir tot. I qui sap arreglar els seus problemes està cridat a quelcom important. Des de la posició d’independència de ser tu el teu propi salvador, les teves relacions no estaran basades en la por, i això es notarà. Et respectaran quan prenguis la iniciativa i vindran les grans oportunitats.

Les tres avantatges de dir: “Jo sóc el culpable”

Quan ho diguis vindrà la gran motivació. Quan aparegui un contratemps assenyala’t amb el dit i digues: “jo sóc el culpable i en la meva mà està solucionar-ho”, i immediatament seràs millor. Si et veus com una víctima desfàs el poder que tens per solucionar les coses. Però si acceptes que tu ets el responsable, automàticament pujaràs a un altre pla i manaràs tu. Eliminaràs qualsevol ressentiment i voldràs actuar. La maquinària de la teva creativitat estarà a tope per solucionar el que sigui.

És molt còmode buscar culpables, però tot i que suposi desofegar-se, donar la culpa als altres no funciona, perquè quan ho fas les coses segueixen igual. Tu ets el culpable de la majoria de coses bones i dolentes que et succeeixen i el sentiment de poder després d’acceptar les responsabilitats és incalculable. Estaràs de millor humor sense ressentiments.

I tu també tens tot el poder si et responsabilitzes dels teus problemes. Seràs el millor resolent-los quan vegis que tot està de la teva mà. Si passi el que passi et veus com a responsable, superaràs qualsevol obstacle, i demanaràs disculpes quan les hagis de demanar. Alhora que els altres continuaran desgastant-se amb el ressentiment, tu avançaràs. Alhora que ploren i apunten amb el dit als altres, tu aconseguiràs els teus objectius. 

5 formes ràpides i fàcils de motivar-te

Necessites motivar-te ràpid? Doncs aquí van 5 formes ràpides de motivar-te. Algunes pots utilitzar-les avui i d’altres formaran part de la teva munició de motivadors per sempre.

1. Recorda cada dia el que has fet bé
   

Pensa en el que ja has aconseguit i oblida allò que no ha funcionat o no has pogut acabar. No minimitzis lo bo perquè aquesta humilitat no et farà cap bé. Repassa aquell talent que domines, aquell pla genial, aquell llibre que vas llegir i et va donar consells impagables. Felicita't com si fossis el teu millor amic. Una frase que funciona és: “ho estic fent molt bé... i tan sols estic començant”.

2. Llegeix biografies
   

Llegeix molt. Llegeix tots els llibres i escolta tots els audios que puguis. Llegeix al migdia quan d’altres estiguin descansant i escolta audios al cotxe o caminant. Apunta tot el que vulguis saber i organitza les teves lectures. I quan busquis inspiració llegeix biografies. T'ompliràs d’energia quan vegis com gent amb un passat horrorós va superar-se fins arribar amunt de tot. Amb biografies descobriràs que tens més capacitats de les que creus i que la vida sense grans reptes no mereix la pena de ser viscuda. Que tothom té alts i baixos i que sense aquests no podries endurir-te ni arribar lluny. I sobretot, veuràs que aquestes persones van tenir més problemes i més reptes que ningú, però que la seva actitud va ser la que va marcar la diferència.

3. Petits passos per aconseguir grans metes
   

El major motivador és avançar. Aconseguir petits objectius pel camí et dóna ales, així doncs planifica petits objectius cada dia i cada setmana.

Has de tenir miniobjectius per tal de gaudir cada dia quan t’apropis a ells. Aparta mitja hora en la que ningú et distregui ni interrompi per dedicar-t’hi. Les teves metes seran tan grans  com vulguis, però si les descomposes en metes més petites els obstacles desapareixen. Quan aconsegueixis submeta rere submeta elimines qualsevol sentiment desmotivador i aconsegueixes l’hàbit definitiu d’aconseguir quelcom cada dia.

4. Donar les gràcies
   

Que no t’importin les teves circumstàncies, sempre hi ha algú pitjor. Sona lleig, però tan sols cal que donis una volta per un hospital per tal de comprovar-ho. Pensa en totes les possibilitats que tens i altres no tenen. Ets una persona privilegiada. Tens disciplina per aprendre. També és cert que tens moments sense energia, on et trobes confús i cansat, però tranquil, perquè això li passa a tothom. Els baixons apareixen gairebé sense avisar, però també poden marxar de seguida. Són cicles que utilitza el teu cervell per tal de recuperar-se. No pots estar sempre a tope, no li donis importància... i de vegades senta bé baixar la guàrdia per poder recuperar forces. Com diu “Sartre”, la vida comença a l’altre costat de la desesperança. No et resisteixis quan vingui un moment baix, perquè a allò que et resisteixes persisteix. Experimentaràs molt en aquests moments i sortiràs enfortit.

Cal viure tots els sentiments, els negatius també. Gaudeix de les corbes. La motivació serà més gran quan recordis l’adversitat superada.

5. Fer allò que et costi serà la teva major recompensa
   

Si hi ha quelcom que t’és difícil alegra't, perquè això et donarà l’experiència que d’altres no tenen. Si et costa planificar, el teu pla portarà grans conseqüències. Quan t’esforces estàs construint un saber fer que ningú por treure’t. Estàs omplin-te de coneixements que mai desapareixeran i que sumats a d’altres generaran més solucions. Compta avui els minuts que dediques a esforçar-te i sabràs on estaràs d’aquí a un any. A més, pensa que pocs ho faran, i si pocs ho faran tu destacaràs. Aleshores, hi ha alguna cosa que t’està costant de veritat? Fantàstic. Vas per bon camí.

Teràpia psicològica i coaching per skype

Les noves tecnologies han canviat la forma de relacionar-nos, comunicar-nos i informar-nos. Per això, ara és possible realitzar una teràpia psicològica o una sessió de coaching de qualitat des de casa a través d'internet. Consultar un psicòleg o coach en línia consisteix a realitzar una teràpia, igual que es fa de la manera tradicional, utilitzant els mitjans que les noves tecnologies ens ofereixen.

La teràpia online és una eina, mai un nou tipus de teràpia, sinó una manera de fer que aquesta sigui més accessible. Entre els avantatges d'escollir aquest tipus de teràpia podem trobar els següents:

Estalviem temps: un dels avantatges de consultar un psicòleg o coach online és l'estalvi de temps. Aquest tipus de teràpia requereix menys temps en desplaçaments i mitjans físics per realitzar-se, essent per tant més econòmica que la presencial. Tan sols necessites un ordinador i connexió a internet, evitant trànsit, cerca d'aparcament ... que de vegades fan que el client perdi molt més del temps del que dura la sessió.

Preu: la teràpia psicològica o coaching en línia és sempre més barata que la presencial i ofereix preus molt competitius.

Accessibilitat: per a persones amb alguna limitació física que els impedeixi o dificulti el desplaçament, la psicologia en línia seria una oportunitat de rebre ajuda psicològica. També resulta més accessible per a persones que, pel lloc on viuen, pels seus horaris o circumstàncies vitals no poden desplaçar-se en persona a la consulta.

Anonimat: si bé a algunes persones els pot resultar més propera la teràpia presencial, a d’altres els resultarà més fàcil expressar-se o parlar sobre les seves preocupacions a través de la psicoteràpia en línia, com veiem que passa sovint quan xategem o parlem per telèfon.

Comoditat: la possibilitat de rebre atenció psicològica des de casa seva fa que les persones, normalment, se sentin més còmodes.

Adaptada als nous temps: l'aparició d'aquesta teràpia neix de la necessitat d'adaptar el treball del psicòleg a les noves tecnologies i al nou ritme de vida.

EL PACIENT TRIA COM SER ATÈS

La teràpia o el coaching en línia es pot realitzar de diferents maneres, depenent de les necessitats específiques de cada cas:

Mitjançant correu electrònic: si tens algun problema puntual i t'agradaria comptar amb una opinió professional, enviant un correu electrònic detallant el que et preocupa. En aquest punt seria important que reflecteixis de la forma més extensa i completa possible el motiu de la teva consulta ja que, d'aquesta manera, el professional tindrà més pautes per donar-te una resposta adaptada a la teva demanda. 

Telefonant mitjançant skype tal i com és una sessió online amb el psicòleg. Si definitivament et decideixes per la teràpia en línia, hauràs de posar-te en contacte amb Acció Educativa i la psicòloga t'explicarà els passos a seguir. Normalment, mitjançant correu electrònic es fixa el dia de la cita i el professional et facilita número de compte i l'adreça d’Skype. Caldrà que el pagament es realitzi 48 hores abans de la cita acordada. Quan arribi el dia fixat, tan sols hauràs de trucar o contactar amb l'adreça que el psicòleg t'hagi facilitat i la sessió transcorrerà com solem fer-ho en una consulta presencial.

Segurament, portis "deures" per realitzar al llarg de la setmana, com per exemple, qüestionaris, autorregistres, o textos que donin suport a la nostra explicació. Tot això s'ha de remetre al teu correu electrònic. Quan els hagis acabat, els reenviaràs al correu del psicòleg, dins el termini que hagueu acordat, perquè treballi amb el material abans de la següent sessió.

Es pot aprendre a ser feliç?

Naixem prematurament sense que el nostre cervell s’hagi desenvolupat per complet i sense saber res. Hem d’aprendre-ho tot i la neurociència i la psicologia ens estan revelant que és tan important allò que aprenem com allò que no aprenem i que, en massa ocasions, el que mai ensenyem als menors de 5 anys és a ser feliços. Les estadístiques dels països desenvolupats segueixen alimentant el nostre pessimisme al enregistrar el major nombre de suïcidis, depressions i trastorns de tot tipus. És possible actuar tenint en compte la situació? Existeix algun motiu per l’optimisme?

Amb la dificultat que comporta ser profeta a la seva pròpia cultura, la psiquiatra Roser Pérez explica que està comprovant l’increment de temptatives de suïcidi en persones cada cop més joves – al servei d’urgències de l’hospital Sant Joan de Déu, on treballa, s’assisteixen nombrosos casos de nanos de 12 o 13 anys – i que la qüestió potser es trobi relacionada amb la frustració que produeix el “viure amb massa expectatives”, en una societat on “l’experiència de l’espera per complir un desig” no es troba el suficientment arrelada, valorada. Potser ens hem fet una idea excessivament lúdica del que comporta ser nen i ser feliç, i en ocasions ens oblidem que els nens, per créixer, per fer-se grans, han d’aprendre a esperar: a que la mare els pugui agafar en braços, a que el biberó tingui la temperatura adequada... Hi ha tot un treball educatiu que no tan sols consisteix en aprendre coses positives, sinó en aprendre també el significat d’esperar. Esperar per un viatge no significa patir. Per esperar el moment de la partida pots llegir sobre la destinació, consultar mapes, quedar amb els amics i comentar-ho...

És a dir: l’espera també té els seus mecanismes per saber gaudir-la, per motivar-se i aprendre pel camí. Molts cops la felicitat es troba a la sala d’espera de la felicitat. La psiquiatra Roser Pérez afegeix que a la cultura actual, de fa temps, tots els adults volem ser bons, i tots els adults – pares i mares – volem que els nens i nenes siguin feliços i ens costa moltíssim assumir el paper de dolents o el paper de “frustradors”, o el paper de “limitadors” que els nanos necessiten per créixer, per aprendre i per ser.

Aquesta pedagogia de la frustració que ens neguem a realitzar inhibeix en els nens i nenes i adolescents la capacitat de respondre, de generar respostes per aquesta situació “d’espera”, però que en realitat es correspon amb qualsevol situació de displaer. No obstant, són molts i nombrosos els experiments efectuats amb nens sobre els efectes nefastos de no saber esperar; en alguns d’aquests experiments s’ha realitzat un seguiment, durant més de 10 anys en la conducta de nens que no van saber respectar l’espera suggerida per la seva mestra en el moment d’abandonar la classe  per un motiu inventat, amb la instrucció que no es mengessin la xocolata que se’ls havia deixat intencionadament a la seva taula. Al cap de 10 anys despuntaven en els estudis els alumnes que de petits havien sabut esperar.

Miquel Serra Raventós, catedràtic de psicologia i patologia del llenguatge de la UB, especialitzat en trastorns del llenguatge, té la mateixa visió sobre aquest fet, però potser des d’un punt de vista més proactiu: el nen ha d’aprendre també a ser agent de la seva pròpia felicitat, és a dir, no tan sols ha de saber aguantar una situació de frustració, sinó aprendre a modificar-la. I per això s’han de tenir recursos, s’han de tenir coneixements, i s’ha de tenir una altra visió davant les activitats perquè, per lo general, el problema no tan sols es troba en saber tolerar allò que t’arriba, sinó en sentir-te actor dins d’allò que t’està succeïnt i respondre al pare, o respondre a la mare o respondre a l’escola, i no simplement prendre una actitud passiva.