Vivim en una època de canvis o en un canvi d’època? Es tracta d’una nova etapa de la societat industrial o estem entrant en una nova era? El fet de parlar de termes com la societat post-industrial, la societat de la informació i la societat del coneixement, són alguns dels termes que es fan servir en un intent d’identificar i entendre fins a on ens estan portant aquests canvis actuals. Abans, però, d’analitzar el paper que han tingut i tenen les TIC en el pas de la societat de la informació a la del coneixement, intentaré diferenciar el que és la societat de la informació del que és la societat del coneixement, doncs, si bé és cert que hi ha autors que no diferencien ambdós tipus de conceptes de societats, hi ha molts d’altres – com per exemple Manuel Castells – que sí estableixen una diferència important i que té a veure amb diversos estadis de fins a on pot arribar un individu a través de la utilització de les TIC.
En la última dècada, l’expressió societat de la informació s’ha consagrat com un terme hegemònic, no necessariament perquè expressi una claredat teòrica, sinó pel bateig que ha rebut en les polítiques oficials dels països desenvolupats. No obstant, els antecedents del terme es remunten al 1973, quan el sociòleg americà Daniel Bell va introduir la noció de societat de la informació en el seu llibre L’adveniment de la societat post – industrial, on es va formular que l’eix més important de la societat seria el coneixement teòric i adverteix que els serveis basats en el coneixement hauran de convertir-se en l’estructura central de la nova economia i d’una societat caracteritzada per la informació, on es produiria una crisi de les ideologies. L’expressió, va reaparèixer amb força als anys 90, en el context de desenvolupament d’internet i les TIC. En aquest context, el concepte de societat de la informació com a construcció política i ideològica s’ha desenvolupat de la mà de la globalització neoliberal. A l’actualitat, el terme estudiat es concep com un sistema de comunicacions accessible, econòmic, obert i global que traspassa les fronteres polítiques i culturals i configura creixentment a la societat com una xarxa que interconnecta, cada cop més, a les persones, oferint procediments ràpids i barats de la disseminació de dades i informació. Tal com podem veure, l’element més important a tenir en compte a l’hora de definir a la societat de la informació és l’intercanvi d’informació, i on l’element més important en aquest context és justament la informació, que és produïda per les TIC.
La noció de societat del coneixement (knowledge society), sorgeix a finals dels anys 90 i és utilitzada, principalment, en l’entorn acadèmic. La UNESCO, en concret, ha adoptat el terme societat del coneixement o la seva variant societats del saber dins les seves polítiques institucionals i, Abdul Waheed Khan (subdirector general de la UNESCO per la comunicació i la informació) l’ha descrit de la següent manera[1]: “La societat de la informació és la pedra angular de les societats del coneixement. El concepte de societat de la informació, al meu semblar, es troba relacionat amb la idea d’innovació tecnològica, mentre que el concepte de societat del coneixement inclou una dimensió de transformació cultural, social, econòmica, política i institucional”. D’aquesta definició, doncs, podem extreure que l’element més important de la societat del coneixement és la persona, que és la protagonista de la incorporació del nou coneixement produït posteriorment a l’obtenció de la informació que caracteritza a la societat de la informació, coneixement transformador de la societat i que ens endinsa en un canvi cultural i social profund.
D’aquesta manera, la societat del coneixement és un estadi superior que es produiria a posteriori de la societat de la informació. Tal com hem vist, la característica més important de la societat de la informació és l’intercanvi d’informació, on l’element central és la producció de la informació. Per aquesta generació d’informació, però, ens calen dades (obtingudes a través de les TIC) que caldrà tractar-les i contextualitzar-les per tal de que esdevinguin informació. No obstant, la generació de la informació és el primer pas per tal de poder aconseguir quelcom més important, que és el saber, que el podem obtenir quan som capaços d’aplicar aquesta informació, doncs l’intercanvi d’informació, per sí mateix, no garanteix el saber.
El volum d’informació a la que ens sotmeten els diversos medis és tan exagerada que és materialment impossible processar-la. Cap persona seria capaç de llegir tots els diaris que es publiquen cada dia a tot el món, i molt menys d’escoltar totes les emissores de radio, veure tots els programes de televisió, escoltar tota la música que es produeix, anar a tots els estrenes de cine i teatre, concerts, conferències, llegir tots els llibres, consultar totes les pàgines web, llegir tots els missatges que s’intercanvien per correu electrònic (doncs, ni tan sols som capaços de llegir els nostres), etc. El problema de la informació, doncs, no és el seu accés, sinó la seva discriminació i selecció, la qual cosa no és gens fàcil (per exemple, un excés d’informació pot produir bloquejos, i una mala selecció d’aquesta pot dur a la manipulació de l’individu). D’aquesta manera, ens situarem en el següent esglaó – la societat del coneixement – quan siguem capaços d’associar un significat a les diverses informacions que rebem després d’analitzar-les de manera crítica i, sobretot, quan siguem capaços d’utilitzar i aplicar aquesta informació, transformant-la en coneixement. Dit d’una altra manera, per tal de que la informació es transformi en coneixement, serà necessari la posada en marxa, desenvolupament i manteniment d’una sèrie d’estratègies: en primer lloc, haurem de discriminar la informació rellevant per al nostre interès; després d’haver seleccionat la informació, haurem d’analitzar-la des d’un punt de vista crític i reflexiu, intentant aprofundir en cada un dels elements, deconstruint el missatge per tornar a construir-lo en la nostra pròpia realitat (des de la nostra realitat personal, social, històrica, cultural i vital). En conseqüència del que he explicat, podem concloure amb el fet de que l’existència d’una societat de la informació, no implica que existeixi una societat del coneixement, no obstant, el trobar-nos en una societat del coneixement implica haver passat per l’estadi anterior, que és la societat de la informació.
En el seu llibre l’Era de la informació, volum I: La societat xarxa, Manuel Castells[2] parla del fet que, actualment ens trobem immersos en una revolució equiparable, a la primera revolució industrial i, fa l’equiparació de que la primera revolució industrial és a la màquina de vapor com la revolució tecnològica actual és a les TIC. Per tant, d’acord amb l’autor, les TIC són l’element central i essencial que van permetre desenvolupar la societat de la informació i que ens porten en direcció a la societat del coneixement (societat a la que encara no hem arribat perquè la societat del coneixement no ha arribat per tothom i a tot arreu, motiu pel qual ens trobem situats en un estadi entre la una i l’altra). D’acord amb l’autor, les TIC ens han fet passar per tres estadis - pel que fa al seu ús - que permeten parlar d’un pas de la societat de la informació a la societat del coneixement: automatització de les tasques, experimentació dels usos i reconfiguració de les aplicacions. En les dues primeres etapes, la innovació tecnològica va progressar mitjançant l’aprenentatge del seu ús (eren capaços de reproduir), però, en la tercera etapa, els usuaris van aprendre tecnologia creant-la i van acabar reconfigurant les xarxes i trobant noves aplicacions (eren capaços de crear), el que ha suposat passar de la societat de les reproduccions – societat de la informació – a la societat de les creacions – societat del coneixement -. Per tant, a través de l’ús de les noves TIC, les persones ja no tan sols són capaces d’extreure la informació, ordenar-la i reproduir-la, sinó que les persones són capaces d’anar a un nou estadi, que consisteix en analitzar de manera crítica la informació obtinguda i processada tenint en compte la realitat en la que vivim i incorporar-la al nostre coneixement posteriorment d’haver-la contextualitzat a través dels nostres coneixements anteriors i la nostra experiència vital (el que ens porta a la societat del coneixement), on la persona és la més important, aspecte que afecta a la societat i promou un canvi cultural i social molt important, però, que sorgeix a partir de les TIC i no hem d’oblidar que encara que la persona és l’element principal en aquest estadi, no s’arribaria a la societat del coneixement sense la informació que ens proporcionen les TIC, donat que en la societat de la informació, la persona aprèn i és capaç de produir a partir de les TIC. Aquesta explicació, ens porta a un concepte desenvolupat per Castells[3], que és el fet de que a la societat del coneixement els usuaris i els creadors de les TIC poden ser els mateixos, de manera que els usuaris poden prendre el control de la tecnologia, aspecte que fa que per primer cop a la història, la ment humana sigui una força productiva directa i no tan sols un element decisiu en el sistema de producció.
Finalment, m’agradaria acabar parlant del canvi social transformador que representa el passar de la societat de la informació a la societat del coneixement. Hem de tenir en compte que la societat del coneixement demana una educació diferent que sorgeix paral·lelament a través de la crisi de les ideologies (al món occidental, és clar, perquè en el món islàmic potser veuríem l’efecte contrari) i que es caracteritza pel fet que les persones es troben cada cop menys interessades en els rituals, les tradicions i les normes acceptades sense qüestionament, on, contràriament, les persones es troben predisposades a posar en qüestió percepcions, suposicions i expectatives tradicionals (n’és un exemple el creiexement dels moviments socials a través de la xarxa, tal com he explicat a la primera pregunta d’aquest exercici), aspecte que provoca un major desenvolupament de la societat del coneixement; i, aquesta educació diferent es centraria en la necessitat de potenciació de la capacitat innovadora, aspecte que exigeix una adient utilització i tractament de la informació i una base solida de coneixements que permetin a la persona ser crítica amb la informació que processa. Per aquest motiu, l’educació s’haurà de basar més en el qüestionament que en la reproducció, donat que en la reproducció la persona no és capaç d’introduir dins seu coneixement – el que l’autor Edgar Morin[4] anomena tenir el cap clar – incorporant-lo als seus coneixements previs i experiència vital, qualitat indispensable per tal de produir coneixement nou. D’altra banda, aquest procés de generació de coneixement constant, ens porta a parlar del concepte d’educació permanent (o educació al llarg de la vida), donat que les persones tindran la continua necessitat de formar-se i introduir nous coneixements en un món tan canviant com l’actual.
En conclusió, la incorporació i desenvolupament de les TIC, ens han portat del pas de la societat de la informació a la del coneixement, el que està produint una revolució tecnològica que ens està portant a un canvi transformador en la societat, la política, les institucions, etc. i ens fa necessari una nova manera de concebre l’educació i la formació, de manera que l’educació basada en tenir el cap clar i la formació al llarg de la vida, seran aspectes essencials a tenir en compte en una societat que ja no tan sols és capaç de reproduir, sinó que és també creadora de coneixement.
Bibliografia / Webgrafia consultada:
- Castells, Manuel, L’era de la informació, Volum I: La societat xarxa. Editorial UOC, edició 2003.
- Morin, Edgar, Tenir el cap clar. Barcelona: La Campana 2001. ISBN 84-95616-00-9
- Mòdul 1 de l’assignatura.
- Sánchez Bursón, Jose María, La infancia en la sociedad del conocimiento. Article de la revista CTS. Document en línia, disponible a la següent URL: http://www.revistacts.net/4/11/003/file
[1] Cita extreta del document La infancia en la sociedad del conocimiento, de Jose Maria Sánchez Bursón. Disponible a la següent URL: http://www.revistacts.net/4/11/003/file
[2] Castells, Manuel, L’era de la informació, Volum I: La societat xarxa. Editorial UOC, edició 2003.
[3] Concepte desenvolupat per Manuel Castells en el seu llibre L’era de la informació, volum I: La societat xarxa.
[4] Morin, Edgar, Tenir el cap clar. Barcelona: La Campana 2001. ISBN 84-95616-00-9
En la última dècada, l’expressió societat de la informació s’ha consagrat com un terme hegemònic, no necessariament perquè expressi una claredat teòrica, sinó pel bateig que ha rebut en les polítiques oficials dels països desenvolupats. No obstant, els antecedents del terme es remunten al 1973, quan el sociòleg americà Daniel Bell va introduir la noció de societat de la informació en el seu llibre L’adveniment de la societat post – industrial, on es va formular que l’eix més important de la societat seria el coneixement teòric i adverteix que els serveis basats en el coneixement hauran de convertir-se en l’estructura central de la nova economia i d’una societat caracteritzada per la informació, on es produiria una crisi de les ideologies. L’expressió, va reaparèixer amb força als anys 90, en el context de desenvolupament d’internet i les TIC. En aquest context, el concepte de societat de la informació com a construcció política i ideològica s’ha desenvolupat de la mà de la globalització neoliberal. A l’actualitat, el terme estudiat es concep com un sistema de comunicacions accessible, econòmic, obert i global que traspassa les fronteres polítiques i culturals i configura creixentment a la societat com una xarxa que interconnecta, cada cop més, a les persones, oferint procediments ràpids i barats de la disseminació de dades i informació. Tal com podem veure, l’element més important a tenir en compte a l’hora de definir a la societat de la informació és l’intercanvi d’informació, i on l’element més important en aquest context és justament la informació, que és produïda per les TIC.
La noció de societat del coneixement (knowledge society), sorgeix a finals dels anys 90 i és utilitzada, principalment, en l’entorn acadèmic. La UNESCO, en concret, ha adoptat el terme societat del coneixement o la seva variant societats del saber dins les seves polítiques institucionals i, Abdul Waheed Khan (subdirector general de la UNESCO per la comunicació i la informació) l’ha descrit de la següent manera[1]: “La societat de la informació és la pedra angular de les societats del coneixement. El concepte de societat de la informació, al meu semblar, es troba relacionat amb la idea d’innovació tecnològica, mentre que el concepte de societat del coneixement inclou una dimensió de transformació cultural, social, econòmica, política i institucional”. D’aquesta definició, doncs, podem extreure que l’element més important de la societat del coneixement és la persona, que és la protagonista de la incorporació del nou coneixement produït posteriorment a l’obtenció de la informació que caracteritza a la societat de la informació, coneixement transformador de la societat i que ens endinsa en un canvi cultural i social profund.
D’aquesta manera, la societat del coneixement és un estadi superior que es produiria a posteriori de la societat de la informació. Tal com hem vist, la característica més important de la societat de la informació és l’intercanvi d’informació, on l’element central és la producció de la informació. Per aquesta generació d’informació, però, ens calen dades (obtingudes a través de les TIC) que caldrà tractar-les i contextualitzar-les per tal de que esdevinguin informació. No obstant, la generació de la informació és el primer pas per tal de poder aconseguir quelcom més important, que és el saber, que el podem obtenir quan som capaços d’aplicar aquesta informació, doncs l’intercanvi d’informació, per sí mateix, no garanteix el saber.
El volum d’informació a la que ens sotmeten els diversos medis és tan exagerada que és materialment impossible processar-la. Cap persona seria capaç de llegir tots els diaris que es publiquen cada dia a tot el món, i molt menys d’escoltar totes les emissores de radio, veure tots els programes de televisió, escoltar tota la música que es produeix, anar a tots els estrenes de cine i teatre, concerts, conferències, llegir tots els llibres, consultar totes les pàgines web, llegir tots els missatges que s’intercanvien per correu electrònic (doncs, ni tan sols som capaços de llegir els nostres), etc. El problema de la informació, doncs, no és el seu accés, sinó la seva discriminació i selecció, la qual cosa no és gens fàcil (per exemple, un excés d’informació pot produir bloquejos, i una mala selecció d’aquesta pot dur a la manipulació de l’individu). D’aquesta manera, ens situarem en el següent esglaó – la societat del coneixement – quan siguem capaços d’associar un significat a les diverses informacions que rebem després d’analitzar-les de manera crítica i, sobretot, quan siguem capaços d’utilitzar i aplicar aquesta informació, transformant-la en coneixement. Dit d’una altra manera, per tal de que la informació es transformi en coneixement, serà necessari la posada en marxa, desenvolupament i manteniment d’una sèrie d’estratègies: en primer lloc, haurem de discriminar la informació rellevant per al nostre interès; després d’haver seleccionat la informació, haurem d’analitzar-la des d’un punt de vista crític i reflexiu, intentant aprofundir en cada un dels elements, deconstruint el missatge per tornar a construir-lo en la nostra pròpia realitat (des de la nostra realitat personal, social, històrica, cultural i vital). En conseqüència del que he explicat, podem concloure amb el fet de que l’existència d’una societat de la informació, no implica que existeixi una societat del coneixement, no obstant, el trobar-nos en una societat del coneixement implica haver passat per l’estadi anterior, que és la societat de la informació.
En el seu llibre l’Era de la informació, volum I: La societat xarxa, Manuel Castells[2] parla del fet que, actualment ens trobem immersos en una revolució equiparable, a la primera revolució industrial i, fa l’equiparació de que la primera revolució industrial és a la màquina de vapor com la revolució tecnològica actual és a les TIC. Per tant, d’acord amb l’autor, les TIC són l’element central i essencial que van permetre desenvolupar la societat de la informació i que ens porten en direcció a la societat del coneixement (societat a la que encara no hem arribat perquè la societat del coneixement no ha arribat per tothom i a tot arreu, motiu pel qual ens trobem situats en un estadi entre la una i l’altra). D’acord amb l’autor, les TIC ens han fet passar per tres estadis - pel que fa al seu ús - que permeten parlar d’un pas de la societat de la informació a la societat del coneixement: automatització de les tasques, experimentació dels usos i reconfiguració de les aplicacions. En les dues primeres etapes, la innovació tecnològica va progressar mitjançant l’aprenentatge del seu ús (eren capaços de reproduir), però, en la tercera etapa, els usuaris van aprendre tecnologia creant-la i van acabar reconfigurant les xarxes i trobant noves aplicacions (eren capaços de crear), el que ha suposat passar de la societat de les reproduccions – societat de la informació – a la societat de les creacions – societat del coneixement -. Per tant, a través de l’ús de les noves TIC, les persones ja no tan sols són capaces d’extreure la informació, ordenar-la i reproduir-la, sinó que les persones són capaces d’anar a un nou estadi, que consisteix en analitzar de manera crítica la informació obtinguda i processada tenint en compte la realitat en la que vivim i incorporar-la al nostre coneixement posteriorment d’haver-la contextualitzat a través dels nostres coneixements anteriors i la nostra experiència vital (el que ens porta a la societat del coneixement), on la persona és la més important, aspecte que afecta a la societat i promou un canvi cultural i social molt important, però, que sorgeix a partir de les TIC i no hem d’oblidar que encara que la persona és l’element principal en aquest estadi, no s’arribaria a la societat del coneixement sense la informació que ens proporcionen les TIC, donat que en la societat de la informació, la persona aprèn i és capaç de produir a partir de les TIC. Aquesta explicació, ens porta a un concepte desenvolupat per Castells[3], que és el fet de que a la societat del coneixement els usuaris i els creadors de les TIC poden ser els mateixos, de manera que els usuaris poden prendre el control de la tecnologia, aspecte que fa que per primer cop a la història, la ment humana sigui una força productiva directa i no tan sols un element decisiu en el sistema de producció.
Finalment, m’agradaria acabar parlant del canvi social transformador que representa el passar de la societat de la informació a la societat del coneixement. Hem de tenir en compte que la societat del coneixement demana una educació diferent que sorgeix paral·lelament a través de la crisi de les ideologies (al món occidental, és clar, perquè en el món islàmic potser veuríem l’efecte contrari) i que es caracteritza pel fet que les persones es troben cada cop menys interessades en els rituals, les tradicions i les normes acceptades sense qüestionament, on, contràriament, les persones es troben predisposades a posar en qüestió percepcions, suposicions i expectatives tradicionals (n’és un exemple el creiexement dels moviments socials a través de la xarxa, tal com he explicat a la primera pregunta d’aquest exercici), aspecte que provoca un major desenvolupament de la societat del coneixement; i, aquesta educació diferent es centraria en la necessitat de potenciació de la capacitat innovadora, aspecte que exigeix una adient utilització i tractament de la informació i una base solida de coneixements que permetin a la persona ser crítica amb la informació que processa. Per aquest motiu, l’educació s’haurà de basar més en el qüestionament que en la reproducció, donat que en la reproducció la persona no és capaç d’introduir dins seu coneixement – el que l’autor Edgar Morin[4] anomena tenir el cap clar – incorporant-lo als seus coneixements previs i experiència vital, qualitat indispensable per tal de produir coneixement nou. D’altra banda, aquest procés de generació de coneixement constant, ens porta a parlar del concepte d’educació permanent (o educació al llarg de la vida), donat que les persones tindran la continua necessitat de formar-se i introduir nous coneixements en un món tan canviant com l’actual.
En conclusió, la incorporació i desenvolupament de les TIC, ens han portat del pas de la societat de la informació a la del coneixement, el que està produint una revolució tecnològica que ens està portant a un canvi transformador en la societat, la política, les institucions, etc. i ens fa necessari una nova manera de concebre l’educació i la formació, de manera que l’educació basada en tenir el cap clar i la formació al llarg de la vida, seran aspectes essencials a tenir en compte en una societat que ja no tan sols és capaç de reproduir, sinó que és també creadora de coneixement.
Bibliografia / Webgrafia consultada:
- Castells, Manuel, L’era de la informació, Volum I: La societat xarxa. Editorial UOC, edició 2003.
- Morin, Edgar, Tenir el cap clar. Barcelona: La Campana 2001. ISBN 84-95616-00-9
- Mòdul 1 de l’assignatura.
- Sánchez Bursón, Jose María, La infancia en la sociedad del conocimiento. Article de la revista CTS. Document en línia, disponible a la següent URL: http://www.revistacts.net/4/11/003/file
[1] Cita extreta del document La infancia en la sociedad del conocimiento, de Jose Maria Sánchez Bursón. Disponible a la següent URL: http://www.revistacts.net/4/11/003/file
[2] Castells, Manuel, L’era de la informació, Volum I: La societat xarxa. Editorial UOC, edició 2003.
[3] Concepte desenvolupat per Manuel Castells en el seu llibre L’era de la informació, volum I: La societat xarxa.
[4] Morin, Edgar, Tenir el cap clar. Barcelona: La Campana 2001. ISBN 84-95616-00-9
