Els valors són elements molt
centrals en el sistema de creences de les persones i estan relacionats amb
estats ideals de vida que responen a les nostres necessitats com a éssers
humans, proporcionant criteris per avaluar a les persones, als successos i a
nosaltres mateixos (Rokeach, 1973).
Si actuem d'acord amb els nostres
valors estem promovent i reforçant el sentiment d’autocompetència i de
reconeixement social, en canvi, si hi ha discrepància entre la nostra conducta
i els nostres principis es generarà malestar, pel que promourem noves solucions
que ajudin a satisfer la necessitat generada. Els valors tenen una funció
motivadora i activadora de l'acció. Els valors assumits ens permeten definir
els objectius de la vida, ens ajuden a acceptar-nos com som i a estimar, així
com comprendre i estimar als altres. Aquests valors es mantenen i desenvolupen
en la mesura en què són potenciadors de l'autoestima i de la competència social;
per tant són mediadors del benestar subjectiu de les persones.
La Família com a escenari de
construcció de Valors.
La Família és el primer context
d'aprenentatge de les regles socials, i per tant el primer agent socialitzador
dels valors que adquireixen els seus membres. L'Aprenentatge de valors se sol
realitzar dins la família en un ambient de proximitat, comunicació, afecte i
cooperació. Això fa que el context familiar sigui especialment eficaç i
durador. Com assenyalen Molpereces, Musitu i lila (1994), la funció
socialitzadora de la familia consisteix en alguna cosa més que la mera
transmissió intencional i explícita de normes i valors. Des de la família se li
donen al nen les claus (representacions dels pares, els models d'interacció
familiar, les expectatives i demandes socials que pesen sobre el nen, la
definició de les tasques evolutives a què s'ha d'enfrontar ...) perquè
construeixi les seves representacions globals sobre el funcionament de la
realitat social.
La família compleix dues tasques
molt importants:
a. - Determinar quins objectius o
metes són compatibles entre sí i quines no ho són, per mitjà de l'estructuració
de l'ambient educatiu.
b. - Primar la solució desitjable
davant aquests conflictes de valors, aquella que produeix un major ajustament a
les expectatives socials promogudes per la família. La família mostra a
cadascun dels seus membres que s’s'espera d'ells. Tant pares com fills
interpreten la seva pròpia conducta i la de l'altre en funció d'esquemes
cognitivomotivacionals transmesos per aquests valors culturals dominants.
Com es construeixen els valors
en la família?
La construcció de valors en la
família requereix tenir en compte el paper actiu que tenen els fills per
assumir o no els valors dels pares. No podem afirmar que existeixi una relació
directa entre els valors que els pares desitgen per als seus fills i el que
aquests adquireixen. A vegades això passa encara que els pares actuïn
correctament. Els valors poden ser similar als paterns però mai idèntics. També
hem de tenir en compte que les noves exigències al llarg del cicle vital
familiar fan que els valors dels pares evolucionin o canviïn.
Relacions familiars i valors
La família pot arribar a
convertir-se en un dels pocs contextos privilegiats on poder assajar les
relacions intergeneracionals.
L'estudi realitzat per Pérez i
Cánovas mostra que el 96% dels nens reconeixen tenir avis, però només el 15,3%
conviu amb ells. En la nostra dinàmica familiar actual, els avis poden ajudar a
la tasca d'educar els néts de manera DIRECTE o INDIRECTE. Els avis ajuden de
manera INDIRECTE quan donen suport emocional als fills en les seves tasques de
paternitat i maternitat, alleugen la càrrega de les seves ocupacions, els hi
donen consells o ajuda econòmica. De fet són en gran part responsables de les
habilitats com a pares dels seus fills. La relació àvia-mare és molt intensa i
primordial en el desenvolupament de les actituds maternals. Els avis també poden
ajudar de manera DIRECTE, tenint un paper més o menys destacat. Els avis més
implicats, que fan de pares substituts són els que tenen major poder
d'influència. Tenen temps per passejar amb els néts, per compartir activitats i
tasques, per explicar contes ficticis, successos de la seva generació,
històries familiars, consells ... A través d'aquest temps compartit i
aquest diàleg intergeneracional dels néts van construint els seus valors en
àmbits espai-temporals diferents als pares. Així s'aconsegueixen estructures de
valors més riques. Aquestes relacions no estan exemptes
de problemes, quan els avis volen usurpar el lloc del pare, o el pare
delegar-ho tot en l'avi. En definitiva, els avis podrien ser importants
educadors de valors, encara que l'estil de vida actual ens diu que s'està
reduint aquesta possibilitat.
L'eficàcia de la familia en la
socialització de valors
Quan es diagnostica una crisi de
valors (xenofòbia, manca de civisme, absència de criteris ètics ...) en els
joves, no s’acostuma a reconèixer la responsabilitat de la família en la
construcció d'aquests valors.
Quins són els valors que mantenen
els fills?
Els valors més escollits pels
adolescents i joves espanyols semblen ser l'amistat, l'autonomia, l'autodirecció,
la llibertat, l'hedonisme, la capacitat, el ser feliços, estar sans i
l'autorealització personal, depenent de l'edat, sexe, nivell socioeconòmic ...
Són concordants o discrepants amb
els que volen socialitzar els seus pares?
Una de les raons que s'ofereixen
per explicar que els valors dels fills no coincideixin amb els que volen
socialitzar els seus pares és que els fills perceben erròniament els valors
dels pares; d’aquesta manera, els valors dels fills no s'assemblen als dels
seus pares, però sí als que ells creuen que tenen.
Altres estudis assenyalen un
apropament entre els valors de pares i fills. Aquests atribueixen els resultats
a una evolució de les relacions familiars. Sembla que els pares que presenten
una actitud més democràtica, més participativa i dialogant dins la família
faciliten la transmissió i interiorització de valors. En definitiva, els pares semblen
haver anat evolucionant positivament en funció d'educadors de valors.
Què fa a un pare eficaç?
Existeixen variables intrafamiliars i variables extrafamiliars. La família és
el context fonamental en la socialització de valors però, no és l'únic. Diversos
estudis mostren que hi ha una tendència a la complementarietat, és a dir, cada
context (família, institució escolar ...) s'especialitza en promoure diferents
valors, i fins i tot els mateixos adolescents veuen a pares,
professors, companys, etc. competents en diferents àrees:
La família --------- Valors de
desenvolupament personal i relacional.
L'escola -------- Valors
d'assoliment i eficàcia.
Els amics --------- Valors de
lleialtat i compromís ...
L'excepció a tot això es troba en
els missatges dels mitjans audiovisuals, les pel • lícules reflecteixen formes
de fer i de pensar de diverses famílies els valors dels quals poden entrar en
contradicció amb els valors de la pròpia família.
Quan els valors familiars estan
poc arrelats i interioritzats, els valors dels altres contextos aniran guanyant
influencia. Respecte l'escola, sembla que pot
tenir dificultats per fer arribar als seus alumnes els valors prosocials,
perquè els joves sembla que no legitimen als seus professors com a competents
per a la inculcació de valors que vagin més enllà del context acadèmic. En definitiva, els diversos
contextos influeixen en la socialització dels valors i, a més, és important que
així sigui, ja que sembla especialitzar-se en valors diversos. La família es
continua considerant com el context de major pes.
S'entén per DISCIPLINA FAMILIAR
les estratègies i mecanicismes de socialització que s'empren per a regular la conducta
i inculcar valors, actituds i normes. El Model de Baumrind (1991) descriu tres
estils educatius: l' autoritari, el democràtic i el permissiu.
L'estil permissiu, en reduir al
mínim el control parental, redueix la seva capacitat d'influència en els fills.
Si els valors es transmeten exclusivament de manera autoritaria, aquests seran
acceptats probablement per la persona que els rep de forma submisa, però la
seva presència en l'estructura de la personalitat serà epidèrmica, poc duradora
i difícilment s'interioritzarà.
Sembla lògic que les relacions
democràtiques entre pares i fills són les més adequades, ja que la
interiorització del valor requereix que el fill no només capti el missatge del
pare sinó que a més el faci seu i l’utilitzi. Això s'aconsegueix realment si el
pare és el model d'aquests valors. No és lògic inculcar un valor i que el fill
vegi que el pare posa en pràctica el contrari. L'aplicació d'un model o un
altre influeix més en el tipus de valors que va transmetre el pare. Els pares
amb estil autoritari podrienestar afavorint valors deterministes, i de
conformitat (inhibint autodirecció i estimulació).
Els pares permissius fomentarien
valors d'autodirecció com autonomia, independència (inhibint valors prosocials
com solidaritat i justícia). Els pares democràtics que utilitzen el raonament i
ensenyen als seus fills a tenir en compte les conseqüències de les seves
accions, podrien estar promocionant valors d'autodirecció i prosocials.
Tot i la coherència de tots
aquests resultats, cal dir que els estils educatius no expliquen tot el procés
d'interiorització de valors per part dels fills i que per descomptat no hi ha
una relació lineal amb els valors. Hi ha una sèrie de mediadors que estan
influint en l’ eficàcia de la socialització de valors. L'afecte dins la família
és una de les variables fonamentals que possibilita la socialització dels seus
membres, influeix en el desenvolupament de valors, però cal anar amb compte
perquè un afecte que es mostra depenent dels resultats comportamentals, activa
en el nen la necessitat de seguretat que li redueixi la incertesa, promovent valors
d'obediència i conformitat i inhibint valors d'autonomia i risc.
En definitiva, les famílies que
presenten manifestacions d'afecte, que expressen sentiments d'acceptació
incondicional i que afavoreixen marges d'autonomia, permeten al fill sentir-se
segur i confiat per explorar el món, li estan donant marge perquè tingui el seu
propi criteri i sàpiga mantenir-lo. Però amb
l'afecte no és suficient, un altre paper important és la comunicació familiar. Diferents
estils de comunicació familiar poden conformar diferents estructures de valors. Quan en la
família es promouen missatges llegibles, clars, elaborats i raonats, i hi ha
una comunicació activa per part de tots els membres de la família, sent
l'opinió de cada un important, s'estan promovent valors d'autodirecció,
empàtics i prosocials. Quan els missatges són incongruents, poc elaborats, rígids,
amb doble intenció, desqualificadors, o amenaçadors, els valors emergents seran
de conformitat i autoconservació. La participació dels membres de la família en
la presa de decisions és un altre dels indicadors de bona comunicació familiar.
Però l'ideal per això és que es faci establint límits i fent-los responsables
de les conseqüències de les seves decisions per promoure valors d'autodirecció,
prosocials i empàtics.
Un altre ingredient de la
comunicació és la disponibilitat percebuda, la falta de temps per relacionar-se
els pares, els fills i avis d'una manera relaxada, afectuosa, distesa, pot
influir en la sensació de disponibilitat.
Educació familiar i
Desenvolupament de Valors
Avui dia es té la sensació que
ser pares és una tasca més complicada que abans. Pot ocórrer que els pares
d'avui tenen una major consciència de la seva tasca i el canviant d'aquesta, a
causa dels forts canvis culturals en el rol de l'home i la dona.
La clau pot estar en un aposta
ferma per l'educació de valors, per ajudar els fills a centrar-se, a triar, a
prendre decisions, guiant-se per valors interns i no per requeriments de
l'ambient canviant. La primera tasca dels pares és aconseguir captar l'atenció
del seu fill i
Predisposar-lo pel missatge. A
això ho anomenem Presa de Consciència. La presa de consciència està relacionada
amb:
- La Llegibilitat del Missatge,
té a veure amb la nitidesa i precisió amb la que el missatge arriba al
receptor. La dificultat pot venir perquè el missatge no ha estat adequadament
enviat
o perquè el receptor no està
motivat per recollir-lo. Consells:
• Els pares han d'oferir un
missatge clar, redundant i coherent.
• El missatge ha de connectar amb
les seves necessitats bàsiques i experiències prèvies.
• El valor s'ha d’oferir com o
repte a aconseguir.
- La Legitimitat del Missatger,
es dóna quan el fill confereix al pare/ mare la competència i autoritat perquè
exerceixi el seu paper, és a dir, els fills estan disposats a deixar-se influir
pels pares si perceben que aquests són sensibles a les seves necessitats i
demandes. En aquest sentit, un bon clima d'interacció és la millor eina amb la
qual compta un pare per sentir-se competent i que així ho percebi el seu fill.
Dit clima implica:
- Desenvolupar idees positives respecte a si mateix com a persona
i com a pare.
- Potenciar les expectatives positives dels seus fills.
- Proporcionar mostres d'afecte incondicional.
- Atrevir-se a proposar criteris i raonar.
Per a l'educació de valors no és
suficient amb la captació intel • lectual d’aquests, sinó que és necessària la
seva interiorització. S'ha de situar el valor en contacte amb la pròpia
experiència de la persona, perquè així sigui conscient dels seus veritables
sentiments cap a aquest valor.
Per a l'educació familiar de
valors és essencial comptar amb pares que utilitzin procediments inductius,
pares que plantegin situacions amb la finalitat que els fills descobreixin les
causes, efectes i possibles solucions. En definitiva, la implicació vivencial
es veu afavorida quan es possibilita la connexió amb l'experiència, s'evita el
discurs teòric i es promou l’autonomia i l'autoria dels fills en la construcció
de valors.
Els valors són rellevants només
si som capaços de concretar-los en comportaments que ens proporcionin
autoavaluacions positives de la nostra vàlua personal i social. Algunes pautes
que ajuden a desenvolupar sentiments d'autocompetència que redundaran en la
interiorització del valor són les següents:
- Estimular els fills a
especificar cada valor en un conjunt d'actituds i comportaments concrets.
- Oferir l'oportunitat de
defensar el valor en situacions en les que aquest pot generar conflicte amb
altres valors aparentment contraposats.
El desig de tota la família és
que els valors aconsegueixin passar del pensament a l'acció. Els valors es
tornen prescriptius quan aconseguim activar el sentiment de responsabilitat
personal i aquest, es o cop es veu influït per la creença que l'esdeveniment és
depenent de la persona i controlable.
En suma, la família constitueix
el context socioeducatiu de valors més important, convertint-se en el nord cap
al que miren els fills per buscar criteris que els ajudin a avaluar el món i
prendre decisions.
