La globalització fa augmentar o disminuir la pobresa? -- Anàlisi de les concepcions dels defensors i crítics de la globalització –

La “globalització”, en sentit estricte, fa referència exclusivament a la possibilitat d’establir intercanvis comercials a escala planetària (aspecte que no és nou en la història de la humanitat, doncs el comerç a escala planetària s’inicià al segle XV, quan es va descobrir Amèrica). No obstant, aquest terme pren una significació nova després de la Segona Guerra Mundial, per la intensitat que ha pres l’intercanvi comercial mundial i per les conseqüències que aquest fet té d’es d’un punt de vista econòmic, social i polític (com per exemple, el dumping social, l’augment de la interrelació econòmica entre els països del món, etc.). Però, una de les conseqüències que més ha centrat l’atenció en els debats sobre la globalització, són les grans diferències econòmiques que hi ha entre els països rics i els països pobres. En aquest escrit, doncs, ens centrarem en aquest tema, intentant buscar explicacions sobre si la globalització produeix que augmenti o, pel contrari, fa que la pobresa disminueixi.

Les explicacions que utilitzen els defensors de la globalització per explicar que la globalització fa disminuir la pobresa, es basen en que, si hi ha pobresa és perquè la globalització encara no ha arribat a tot arreu. Pels crítics a la globalització, en canvi la pobresa és fruit d’estructures injustes de relació entre països rics / països pobres, el que porta als primers a explotar als segons, fent que la riquesa es concentri en poques mans. Fruit d’aquestes afirmacions, em vaig preguntar en què es basen aquestes postures tan diferents, si el que estan intentant descriure és la mateixa realitat. Així doncs, aquí, intentaré donar resposta a aquesta pregunta, fent un recorregut per les diverses concepcions teòriques envers el tema de la pobresa i les desigualtats.

Postures a favor de la globalització

Les postures a favor de la globalització són fàcilment identificables i unitàries (en tant que les idees que es desprenen són exactament iguals per tots els organismes i autors que la defensen). Els organismes més representatius d’aquesta postura són el BM, el FMI i la OMC, que es caracteritzen per posicionar-se a la xarxa a través de les seves webs institucionals[1]- on podem trobar gran part dels seus estudis – i que difonen les seves postures a través de conferències i cimeres – restringides al gran públic -, i, a través de publicacions pròpies (doncs es caracteritzen per dominar gran part dels mitjans de comunicació).

Pel que fa al BM (recolzat pel FMI i la OMC), aquest indica – a través de ressenyes informatives a la seva web[2] - que l’únic continent que ha vist augmentar la seva pobresa en els últims anys ha estat Àfrica, i argumenta que la causa es troba en el seu tancament envers la globalització. Per tal d’explicar-ho posa com exemple com ha disminuït la pobresa a la majoria dels països de l’est d’Àsia, on els seus 1800 milions d’habitants representen més d’un terç de la població en vies de desenvolupament, on l’índex de pobresa es va reduir gairebé a la meitat, fent que el nombre de persones que guanyen 1 dòlar al dia o menys disminuís a 174 milions (configurant la reducció de la pobresa més ràpida en la història), gràcies a l’obertura dels seus mercats. Al comparar el cas Asiàtic amb el cas Africà, el BM indica que el tancament del mercat Africà a l’exterior ha produït l’efecte contrari i, en conseqüència, la pobresa s’ha vist incrementada.

Xavier Sala i Martin, durant la presentació del seu assaig Globalización y reducción de la pobreza[3], afegeix que ni la taxa de pobresa ni el nombre de pobres ha augmentat al món. L’autor indica que tan sols podem arribar a la conclusió de que la pobresa ha augmentat si tan sols ens fixem en la renta i en les seves desigualtats (i posa com exemple la Xina, on la gent amb renta més baixa ha millorat en un 10% i els rics en un 20%, el que ha produït que les desigualtats augmentin, però no la pobresa, que ha disminuït). També indica, però, que les desigualtats tampoc han augmentat, doncs hi ha períodes de 4 o 5 anys on les desigualtats van augmentar (segons l’índex de Gini[4]), però a llarg termini, aquest índex demostra que les desigualtats han disminuït clarament; tenint en compte l’evolució d’aquest índex, l’autor critica durament la postura crítica davant la globalització, indicant que fan servir tan sols aquest període de 5 anys, on les desigualtats van augmentar, per defensar la postura de que la globalització augmenta les desigualtats de renta entre la població mundial. Finalment, defensa que Àfrica és la única que ha vist augmentar la seva pobresa pel fet que no s’ha obert a la globalització (i no a causa de la globalització), donat que el problema d’Àfrica no radica en una excessiva circulació de capital perquè ningú inverteix a Àfrica (contrastant-la amb Àsia, on hi ha una forta presència de capital estranger), ni en la mobilitat laboral, ni per la seva presència en el mercat internacional, ni per l’ús de la tecnologia, ans al contrari, i que, per tant, per solucionar el problema caldria que obrís les seves fronteres a una globalització que encara no els ha arribat.

Les crítiques a la globalització

Les crítiques a la globalització es concentren en el “moviment altermundista”, un moviment social integrat per una àmplia heterogeneïtat de grups i organitzacions (ONGs, moviments ecologistes, moviment feminista, etc.) que no es situen en contra de la globalització, sinó que el que critiquen és la forma en la que es du a terme, ja que, segons ells, el paper que prenen organismes com el BM i el FMI, fan que augmenti la pobresa i les desigualtats. Aquests grups heterogenis, també mostren la seva heterogeneïtat a la xarxa, donat que la seva presència és molt plural, doncs cada moviment integrat s’organitza a través de pàgines web, fòrums, xats, portals, encara que existeix una connexió entre tots ells. Internet és la principal eina que utilitza aquest moviment per tal d’organitzar a moviments tan heterogenis[5] i a persones de diverses nacionalitats. Fora la xarxa, la seva reivindicació es manifesta en diverses protestes[6] i en les reunions al FSM[7] (a Portoalegre), on es busquen alternatives al sistema establert actualment.

Segons aquestes crítiques, la globalització si que provoca que augmentin la pobresa i les desigualtats, doncs, segons aquests crítics, la pobresa no es mesura tan sols en diners – tal com argumenta el banc mundial – sinó que té un caràcter multidimensional i inclou lo econòmic, lo social i lo governamental, doncs, econòmicament, les persones pobres no estan privades tan sols d’ingressos i recursos, sinó també d’oportunitats. Segons Amatya Sen[8], premi nobel d’economia, la pobresa és, abans de tot, la privatització de les capacitats i drets de les persones. Aquesta concepció no desestima que la falta d’ingresos sigui una de les principals causes de la pobresa, però considera que hi intervenen altres elements, tals com: l’educació bàsica, l’analfabetisme, l’esperança de vida, la mortalitat infantil i l’assistència sanitària.

Les diferents concepcions de la pobresa provoquen que, segons Alberto Romero[9], es facin servir diferents elements quantitatius per mesurar-la. Aquest autor, doncs, indica que la concepció de la pobresa basada en els ingressos de la persona – concepció en que es basen els defensors de la globalització – porta a que la línia de pobresa es situï a partir d’un dòlar diari d’ingrés per persona. Per altra banda, la concepció multidimensional de la pobresa, portaria a un càlcul més complex d’aquesta, com seria el cas de l’indicador NBI[10], l’índex de desenvolupament humà (IDH) i l’índex de pobresa humana (IPH)[11]. D’acord amb aquestes mesures[12], l’índex de pobresa es situaria en 85 països que mostren un abisme de desigualtats en comparació amb els països més rics i, es demostra que, tant la pobresa com les desigualtats han augmentat en els últims anys (i no tan sols als països més pobres, sinó entre diversos segments de la població als països més rics), on les persones pobres es caracteritzen per tenir una alta inseguretat social, una exclusió dels beneficis derivats de l’avenç econòmic, són víctimes de l’aïllament social, de la falta d’accés a la justícia, la brutalitat policíaca i la ineficiència i corrupció de les institucions governamentals.

Segons els crítics a la globalització, una de les causes d’aquesta pobresa és el deute extern, que impedeix als països endeutats fer projectes socials. Segons Ignasi Ramonet[13], no poder invertir en projectes socials porta a aquests països a que hagin de recórrer a nous préstecs per poder atendre el deute acumulat, que creix de forma sostinguda, amb uns interessos cada cop més elevats. No és d’estranyar, que els autors que critiquen la globalització, així com ATTAC, pensin en la proposta d’abolir el deute extern per tal de que aquests països disminueixin la seva pobresa. Per contra, el FMI indica que no es pot abolir el deute perquè és l’únic mecanisme per posar condicions per tal de que aquests països posin en pràctica polítiques que afavoreixin als pobres, recalca que s’ha provat que aquestes condicions han fet que alguns països s’estiguin recuperant (els d’Àsia de l’est) i seria injust reduir el deute d’un grup de països pobres i no dels que estan seguint polítiques adequades, afegint que la reducció del deute tan sols oferiria un alleujament temporal, però – al no desenvolupar polítiques inclusives – la situació, a la llarga, seria pitjor.

Conclusions

Les conclusions que extrec es centren en que les postures globalitzadores i crítiques a la globalització, no tan sols tenen un concepte diferent de la globalització (tal com s’apunta al material didàctic), sinó que, a més a més, tenen diferents concepcions de la pobresa i, per tant, la seva forma de mesurar-la depèn de la concepció d’aquesta presa per cada postura. Aquest fet provoca que, encara que les dues postures es basin en dades reals, prenguin posicions totalment antagonistes, doncs cada postura es basa en dades que corroboren i donen suport a la seva ideologia, el que provoca que cada una de les parts tingui la seva part de raó, encara que, a la mateixa vegada, viuen la mateixa realitat de manera molt diferent.

No obstant, les 2 postures coincideixen en un punt: a Àfrica, la pobresa augmenta cada cop més i la fam és una constant que cada vegada afecta més a la seva població. Per afrontar aquest problema, però, segons la meva opinió, no tan sols cal aplicar mesures econòmiques, sinó també mesures polítiques globals, el que constitueix un gran repte per la política, doncs els estats haurien de cedir part de la seva sobirania per complir els objectius fixats en les codecisions (i quan parlo de codecisions i acompliments, em refereixo a tots els països del món per igual, sense favoritismes). Aquest fet és necessari, perquè per tal d’afrontar problemes globals, en aquest cas la pobresa, calen mesures polítiques globals, on tots els estats es comprometin a fer polítiques integradores per afavorir que la població d’aquests països pugui afrontar projectes destinats a millorar les seves condicions de ciutadania (sobretot en el cas de països en vies de desenvolupament).

Abans d’afrontar aquest repte i crear mesures globals, però, seria imprescindible que els estats revisessin a fons els esquemes teòrics que els han servit de fonament a l’hora de crear polítiques econòmiques i socials, partint de les seves pròpies realitats i buscant millorar efectivament la qualitat de vida de la població com a condició per assolir un desenvolupament humà i sostenible.


WEBGRAFIA
Postura defensora de la globalització:
Webs institucionals:
- Web del BM: : http://http://www.bancomundial.org/
- Web del FMI: http://www.imf.org/external/esl/index.asp
- Web de la OMC: http://www.wto.org/

Estudis i documents d’interès:
- Presentació del llibre Globalización y reducción de la pobreza, per Xavier Sala i Martin a Madrid. Disponible a la següent URL: http://216.239.59.104/search?q=cache:14fnVr2zSXIJ:www.fundacionfaes.org/archivos/Globalizacion_abril_2006.doc+banco+mundial+globalizacion+reduccion+pobreza&hl=es&ct=clnk&cd=5&gl=es
- BM,¿La globalización incrementa la pobreza en el mundo? Informe que correspon a una sèrie de 4 informes, corresponents, cada un, a una resposta evers diversos temes per tal de rebatre les postures crítiques a la globalització. Disponible a la següent URL: http://lnweb18.worldbank.org/External/lac/lac.nsf/265a7fff47916d7d852567e4004ce191/36e92cc16a5783d3852569180052997e?OpenDocument
- FMI, La globalización, el alivio de la deuda y la reforma del FMI: Algunas preguntas y respuestas, disponible a la següent URL: http://www.imf.org/external/np/exr/ib/2000/esl/041500s.htm
- OMC, 10 malentendidos. Disponible a la següent URL: http://www.imf.org/external/np/exr/ib/2000/esl/041500s.htm

Postura crítica a la globalització
- Stiglitz, Joseph.E, El malestar en la globalización. Resum del llibre. Disponible a la següent URL: http://www.decom-uv.cl/~INF203/docs/discusion/El%20malestar%20en%20la%20globalizacion.doc
- Sen, Amatya, Juicios sobre la globalización. Resum disponible a les següents URL: http://www.educastur.princast.es/cpr/aviles/asesorias/proyectos/Amartya.htm http://puebla.inea.gob.mx/espacio/Coordinadores/AMARTYA%20SEN.doc
- Fòrum Social Mundial, Web institucional: http://www.forosocialmundial.org.ve/
- Galeano, Eduardo, Manicomio (en línia). Document editat el 16 de desembre del 2002. Disponible a la següent URL: http://www.rebelion.org/cultura/galeano151202.htm
- Entrevista a Ignasi Ramonet feta per la revista Consumer (nº46, agost del 2001), disponible a la següent URL: http://revista.consumer.es/web/es/20010701/entrevista/
- Romero, Alberto, Globalización y pobreza, editat al març de 2002 a la universitat de Nariño, Colombia. Pàgines 87 a 146. Edició electrònica disponible a la següent URL: http://www.eumed.net/cursecon/libreria/AR-glob-libro.pdf
[1] Web del Banc Mundial: http://http://www.bancomundial.org/ , web del Fons Monetari Internacional: http://www.imf.org/external/esl/index.asp, web de l’Organització Mundial del Comerç: http://www.wto.org/

[2] Podem trobar aquesta documentació, de forma integra, a la següent URL: http://www.bancomundial.org/temas/globalizacion/cuestiones2.htm

[3] Podrem veure la presentació de l’assaig Globalización i reducción de la pobreza a la següent URL: http://216.239.59.104/search?q=cache:14fnVr2zSXIJ:www.fundacionfaes.org/archivos/Globalizacion_abril_2006.doc+banco+mundial+globalizacion+reduccion+pobreza&hl=es&ct=clnk&cd=5&gl=es

[4] L’índex de Gini és un mesura per veure si la distribució està molt concentrada o no, o sigui, mesura la uniformitat de la distribució . Com més gran és l'índex , més poc uniforme és la distribució .

[5] I en aquest cas no excloents, perquè hi pot participar qualsevol persona

[6] Com per exemple, la protesta de Seattle, una de les que va tenir més resó.

[7] Sigles corresponents al Fòrum Social Mundial.

[8] Informació extreta d’un resum del seu llibre: Juicios sobre la globalización, a la següent URL:
http://www.educastur.princast.es/cpr/aviles/asesorias/proyectos/Amartya.htm

[9] Romero, Alberto, Globalización y pobreza

[10] Indicador de les Necessitats Bàsiques Insatisfetes

[11] Mesura que realitza el PNUD per mesurar la privació en quant a desenvolupament humà, que reflexa la distribució
del progrés i mesura el grau de privació que continua existint.

[12] I en concret, atenent a l’informe Global poverty report 2003

[13] D’acord amb una entrevista realitzada a Ignasi Ramonet a la revista electrònica Consumer, que podem trobar a la següent URL: http://revista.consumer.es/web/es/20010701/entrevista/