Els Nous Moviments Socials (NMS)

A partir dels anys 60 del segle passat, sorgeixen diverses accions col·lectives amb característiques diferents a les accions col·lectives clàssiques – com, per exemple, fou un dels més importants el moviment obrer – que es contraposen al sistema establert i que s’engloben dins el concepte de “Nova onada participativa”. Aquestes organitzacions, que són les protagonistes de la nova onada participativa, són molt diferents als antics moviments socials, tant pel que fa a la forma d’organitzar-se (donat que s’organitzen a través de la xarxa mitjançant les TIC), com pel que fa als motius de la seva acció política. Aquestes dues principals diferències dels moviments socials actuals respecte als moviments socials més clàssics, ha portat a molts autors a anomenar als moviments socials actuals Nous Moviments Socials (NMS) per tal de diferenciar-los dels més tradicionals. Una altra característica dels Nous Moviments Socials és que són molt heterogenis, tan pel que fa a la seva composició, com pel que fa al gran ventall de motius que els duen a organitzar-se, motiu pel qual, ha estat molt difícil pels diversos autors definir-ne el concepte.

Per Touraine[1] (1992), el que és central dels moviments socials actuals és la seva contínua batalla per la redefinició de la historicitat i l’articulació de nous escenaris pel futur i nous projectes històrics. Això fa que la seva acció es desvinculi de coordenades estrictament polítiques per proposar-se objectius ambiciosos de caràcter cultural i simbòlic, doncs és fonamental per la seva teoria dels Nous Moviments Socials reconèixer que – al marge de les batalles polítiques actuals – existeix una lluita cultural que es xifra en un intent per construir, fer i produir una nova identitat col·lectiva.

Per Castells[2], en canvi, els Nous Moviments Socials són tan heterogenis que l’autor indica que aquests es constitueixen en torn a allò que diuen que són, tot i que destaca que mai es constitueixen d’una manera manipulada, atraient a algú per allò que no són, donat que les manipulacions no acostumen a tenir èxit.

Per mi, un moviment social és una xarxa interactiva d’individus, grups i organitzacions units per unes creences i valors comuns, que intervé amb una certa continuïtat en el procés de canvi social i polític, adreçant les seves demandes a la societat civil i a les autoritats mitjançant l’ús prevalent d’accions de protesta. Aquests moviments socials, però, es consideren nous perquè posseeixen unes característiques ideològiques, organitzatives, un estil polític i una base social diferents dels que tenen els moviments socials clàssics (com el moviment obrer), doncs els Nous Moviments Socials[3] no es consideren revolucionaris (donat que no pretenen un canvi de règim polític) perquè accepten les principals regles del joc democràtic, sinó que, en general, busquen la posada en pràctica de nous estils polítics i organitzatius. Els NMS es despleguen a través de les TIC envaint la nostra quotidianitat, polititzant aspectes que abans quedaven reduïts a la mera privacitat o intimitat, donant pas a reivindicacions noves que prenen un caràcter simbòlic completament nou i que problematitzen noves àrees i ens mostren noves formes d’organització. Alguns exemples de NMS són: el moviment ecologista, el feminista, l’homosexual i el moviment de software lliure.

Les accions col·lectives ciutadanes provocades pels NMS estan produint un impacte en les democràcies representatives a diversos nivells: impacte sobre les decisions polítiques, impacte en quant a la seva presència en els mitjans de comunicació, etc. L’impacte que m’agradaria destacar, però, en aquest escrit, és l’impacte que els NMS representen en quant a la seva presència en la societat en xarxa i el paper que juguen les TIC en el seu desenvolupament, el que, com a conseqüència, produeix l’augment de la participació ciutadana. Són diversos els exemples d’articulacions i accions col·lectives a gran escala, amb recolzament diversificat i massiu, que des de centenars d’indrets van fer que circulés – mitjançant les TIC – un enorme flux d’informació, que va donar com a resultat un gran nivell de conscienciació i una eficient articulació de medis, recursos i estratègies que van provocar grans mobilitzacions. En són exemples les mobilitzacions col·lectives en oposició a la G7, l’OMC, el FMI, el BM, les mobilitzacions en contra de la guerra d’Irak, etc., on, a través de l’impacte produït mitjançant la seva presència a la xarxa i l’ús de les TIC, els NMS van provocar un augment de la participació massiva de la ciutadania.

Un exemple d’experiència de participació política ciutadana, protagonitzada pel moviment social ecologista, que va produir un gran impacte en quant a la seva presència en la societat en xarxa, i que va provocar també un impacte pel que fa a l’augment de la participació ciutadana, fou l’articulació de protestes desencadenades a partir del desastre ecològic de Doñana (que va tenir lloc l’abril del 1998). Després d’haver-se produït l’accident, la responsabilitat d’aquest va quedar desdibuixada i l’empresa implicada negava tota la seva responsabilitat i es despreocupava dels efectes que el desastre podria provocar. Així doncs, mentre les administracions discutien, s’acusaven i buscaven solucions i responsabilitats, van emergir – paral·lelament – actors que no van trigar a mobilitzar-se, pertanyents al moviment social ecologista. A través de la utilització massiva de pàgines web, els actors ecologistes van difondre la situació, el que també va servir per articular una protesta global, doncs els enllaços i connexions que es succeïen, les fotos i els reportatges a la xarxa van alimentar documents dinàmics i relacions entre associacions que no van deixar d’augmentar en densitat i dimensions. Immediatament, aquestes associacions van exigir imputacions per l’empresa propietària, pels polítics que van autoritzar concessions que vulneraven la legislació medioambiental i pels pèrits encarregats de supervisar les instal·lacions d’embassament.

Un altre exemple, més recent, fou la guerra d’informació durant la invasió d’Irak. Mentre la gran mass media dels EEUU i mundial s’inclinava cap a una lectura pro – EEUU, algunes agències de notícies menors - com ara mitjans de notícies àrabs, bloggers, col·lectius socials en contra de la guerra, diversos activistes i la premsa independent – donaven altres versions del conflicte. Aquests mitjans d’informació alternatius oferien uns continguts que es van estendre ràpidament per la xarxa, arribant a milions de persones connectades, que estaven preocupades pels esdeveniments del conflicte. En aquest mateix context, una organització en xarxa: la MoveOn.org, va aconseguir organitzar una protesta que va portar a 250 mil persones als carrers de Nova York a manifestar-se en contra de la guerra (el 15 de febrer del 2003).

Segons Israel Rodríguez Giralt[4], que ha estudiat el cas concret de Doñana, les TIC no es poden considerar com a simples intermediàries en aquest procés de participació ciutadana, perquè van operar com a mediadores i van participar decisivament de la conformació d’un determinat ordre, donat que van reunir allò dispers, van ajuntar relacions, assegurar aliances i van implicar i complicar a altres moviments amb el seu ús. Aquest aspecte implica que l’impacte i propagació d’aquests NMS per la xarxa provoqui una gran onada participativa a nivell global. Així doncs, l’experiència produïda a Doñana i a Nova York són dos exemples més de com un fet concret i local pot produir un impacte tan gran a la xarxa que faci que aquest es propagui arreu i acabi sent un moviment amb implicació ciutadana global (concepte que Castells anomena moviments – xarxa). D’aquesta manera, les TIC – i sobretot internet – permeten desplegar un espai paral·lel virtual que fa que el problema s’estengui més enllà dels seus límits geogràfics, físics i materials.

Però, com és possible que fets locals interessin a persones que es troben a l’altra part del món i s’acabin produint aquestes grans mobilitzacions?

Aquesta pregunta m’he l’ha respost, en part, J. Alberto Silva Machado[5], que argumenta que aquest fet es deu a que la major part dels moviments socials que es propaguen a través de la xarxa s’orienten en valors universals que reivindiquen les garanties de les lleis del modern Estat Democràtic i que creen fortes identificacions que faciliten la integració de NMS que actuen en contextos polítics i culturals que són aparentment molt diferents. Així doncs, l’impacte en la xarxa dels NMS fa que els actors socials tinguin una extensió i influència cada cop més gran, creant un ambient propici a l’emergència de noves formes d’acció col·lectiva i organització social.

Per altra banda, Manuel Castells[6] afegeix dos motius més que impulsen els moviments – xarxa i que fan que un fet local acabi mobilitzant a tantes persones d’arreu del món mitjançant l’ús de les TIC: per una banda, l’autor explica que a la societat estem assistint a una crisi de les organitzacions tradicionals (com per exemple, els partits polítics), amb la qual cosa es produeix el salt dels moviments organitzats als moviments en xarxa en base a les coalicions que es formen envers els diversos projectes i valors perquè internet és l’instrument de comunicació que permet la flexibilitat i la temporalitat de la mobilització, a la vegada que manté la coordinació i la capacitat d’enfocament de l’organització. El segon motiu, consisteix en el fet que el poder cada cop funciona més en xarxes globals, en les quals, les persones s’identifiquen a partir de les seves vivències i els seus valors, produint una connexió global - local molt forta i que és capaç de provocar la movilització social en problemes locals que resumeixen aspectes que ens afecten – a través de la globalització – a tots els habitants del planeta i, que per tant, demanen respostes supraestatals.

Com a conclusió, els NMS tenen com a principal recurs – i de vegades únic – la informació. Aquest fet provoca que els NMS creïn – mitjançant l’ús de les TIC - una realitat paral·lela a la xarxa que permet que els usuaris d’internet obtinguin informació diferent a aquella que es dóna als discursos oficials, a la televisió, als principals mitjans de comunicació, etc. A través de la xarxa, aquesta informació es pot propagar ràpidament a diversos indrets del món, propiciant les discussions, l’organització de xarxes on intervenen diversos actors socials individuals i col·lectius que s’impliquen en el moviment per la facilitat i agilitat en la comunicació que propicia la xarxa i perquè els moviments socials creen fortes identificacions pel fet que promouen valors universals. Això provoca un impacte pel que fa a l’augment de la participació ciutadana i provoca que, en un fet local, hi participin molts individus a nivell global que demanden valors universals i qüestionen alguns aspectes de la democràcia que es porta a terme als estats democràtics. Les TIC tenen un paper actiu en la dissolució de les fronteres, de manera que han transformat la pràctica, l’organització i el discurs dels moviments socials contemporanis, no tan sols instrumentalment, ni organitzativament, sinó més profundament, amb la qual cosa han proporcionat noves formes de relació i comunicació, que permeten la gestió de coneixements, la creació de comunitats i l’intercanvi de significats en un altre règim de relacions.

[1] TOURAINE, A. (1990). Movimientos sociales hoy. Barcelona: Hacer.
[2] Castells, Manuel, L’era de la informació, Volum II: El poder de la identitat. Editorial UOC, edició 2003. ( Capítol II: L’altra cara de la Terra: moviments socials contra el nou ordre global).
[3] D’aquí en endavant: NMS
[4] Rodríguez Giralt, Israel, El efecto de las TIC en la organización de la acción colectiva: la virtualización de los movimientos sociales
[5] Silva Machado, J. Alberto, Movimientos sociales y activismo en red
[6] Castells, Manuel, L’era de la informació, Volum II: El poder de la identitat. Editorial UOC, edició 2003. ( Capítol II: L’altra cara de la Terra: moviments socials contra el nou ordre global).