La
culpa sempre és dels altres?
Ser una
víctima està de moda. Els mitjans de comunicació venen la
victimització com quelcom acceptable i a la societat li agrada
aquesta idea (és el més fàcil de fer). Un món de reality-shows i
notícies sobre gent dolentíssima els allibera. D’aquesta manera
creuen que els mals són sempre culpa d’altres. La culpa sempre és
dels seus companys, dels pares, de l’economia, dels polítics, de
les classes altes, de les classes baixes, de la competència,
d’altres països... o fins i tot del gos del veí.
Però
s’enganyen a sí mateixos. Es confonen buscant culpables i pensant
que els seus problemes venen d’altres. Esquivar les
responsabilitats és còmode, però els destrossa la vida.
Continues
donant voltes a antigues escenes? Esborra-les. Oblida aquell
comentari de fa 200 anys, els desaires del passat i les crítiques de
l’altre dia. Quan sents llàstima per tu mateix ja has perdut.
Penses
que d’altres no han tingut els mateixos problemes ni han patit el
mateix que tu? Podria donar-te una llista quilomètrica d’errors,
oportunitats, pèrdues i desaires passats, però has d’intentar no
pensar en ells. Simplement has de pensar que la culpa va ser teva.
En la teva mà va estar poder haver fet alguna altra cosa. I
aleshores, quan acceptes aquest fet, et plenes de poder i tranquil·litat, perquè quan deixes
de donar voltes al passat t’alliberes.
Gaudeix
de la teva vida centrant-te en els teus objectius i veuràs com no
tens temps per ser víctima. Gaudeix. La gent que aconsegueix els
seus somnis és aquella que ha deixat d’explicar les seves penes
(Michele Wiener-Davis).
Si et
desgastes pensant en les oportunitats perdudes o les putades que et
van fer, no aconseguiràs res. És impossible aconseguir les teves
metes repartint culpes.
Que no
et robin el present
Els
mestres Zen insisteixen en no anar per la vida arrossegant
remordiments. Ningú pot fer quelcom gran recordant els mals moments.
El teu passat no canviarà, així que deixa de donar-li voltes. Per
què angoixar-te per quelcom que no pots canviar? Què guanyes
desmotivant-te?
Els
remordiments d’ahir i la por al demà són els majors lladres de
temps. Si els hi obres la porta, et robaran el present. No pots
deixar que et robin la teva energia. Fes-te responsable de les teves
accions i t’alliberaràs del pesat treball de repartir culpes.
Utilitza la teva energia per concentrar-te en avui i en el futur,
allà on es troben les oportunitats; sinó ni les veuràs.
El teu
passat tan sols ha estat un aprenentatge. Lo important és allò que
pots aconseguir. Pensa en la gran sort que tens per haver après
d’aquell error i l’experiència que altres no van tenir. Ara ets
molt més llest.
Ni és
massa tard ni ets massa vell. El que va succeir abans no té res a
veure amb el teu futur. El teu futur tan sols depèn del que facis
avui i del que segueixis fent demà.
La
ratonera de la mà salvadora
Molta
gent espera l’ajuda d’una mà salvadora que els rescati. Un dia
tindran sort i els succeirà alguna cosa gran. De sobte la seva vida
canviarà i tot sortirà bé. No t’enganyis. La mà salvadora no
existeix, aquells que culpen de tot lo dolent als altres i es queden
esperant no veuen dues coses:
Primer:
No es donen compte que una vida sense problemes és impossible, que
els problemes són inclòs necessaris per arribar lluny.
I
segon: Ningú vindrà a rescatar-los (excepte ells mateixos).
Així
que crema els teus vaixells!! Quan acceptis que ningú vindrà a
salvar-te aconseguiràs de cop tot el poder. Tu seràs l’heroi. Tu
ho pots aconseguir tot. I qui sap arreglar els seus problemes està
cridat a quelcom important. Des de la posició d’independència de
ser tu el teu propi salvador, les teves relacions no estaran basades
en la por, i això es notarà. Et respectaran quan prenguis la
iniciativa i vindran les grans oportunitats.
Les
tres avantatges de dir: “Jo sóc el culpable”
Quan ho
diguis vindrà la gran motivació. Quan aparegui un contratemps
assenyala’t amb el dit i digues: “jo sóc el culpable i en la
meva mà està solucionar-ho”, i immediatament seràs millor. Si et
veus com una víctima desfàs el poder que tens per solucionar les
coses. Però si acceptes que tu ets el responsable, automàticament
pujaràs a un altre pla i manaràs tu. Eliminaràs qualsevol
ressentiment i voldràs actuar. La maquinària de la teva creativitat
estarà a tope per solucionar el que sigui.
És
molt còmode buscar culpables, però tot i que suposi desofegar-se,
donar la culpa als altres no funciona, perquè quan ho fas les coses
segueixen igual. Tu ets el culpable de la majoria de coses bones i
dolentes que et succeeixen i el sentiment de poder després
d’acceptar les responsabilitats és incalculable. Estaràs de
millor humor sense ressentiments.
I tu també tens tot el poder si et responsabilitzes dels teus problemes. Seràs el millor resolent-los quan vegis que tot està de la teva mà. Si passi el que passi et veus com a responsable, superaràs qualsevol obstacle, i demanaràs disculpes quan les hagis de demanar. Alhora que els altres continuaran desgastant-se amb el ressentiment, tu avançaràs. Alhora que ploren i apunten amb el dit als altres, tu aconseguiràs els teus objectius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada