INTEGRACIÓ I INCLUSIVITAT

La Integració escolar consisteix en l'abandonament de la visió dualista que va dominar l'educació per accedir a una nova perspectiva que contemplava un nou sentit del que és l'escola i l'educació. És un procés que reuneix tots els educands en un mateix context - el qual comprèn a diverses situacions o modalitats escolars - sobre la base de les necessitats del propi educand. Els principis d'integració escolar són els següents:

 a) Principi de Normalització: Aquest principi (enunciat per Ben Nirje) proposa un nou model de pensar / actuar que permeti a les persones amb discapacitat obtenir una existència que sigui - el més aproximada possible - a la normalitat. Fa referència a qualsevol ambient (metge, educatiu, psicològic, social o polític) i exigeix a tenir en compte l'aproximació de cada individu a les oportunitats de la vida per: portar un ritme de vida "normal", experimentar un desenvolupament "normal" d'experiències vitals al llarg dels diversos estats de desenvolupament, rebre respecte i consideració davant les eleccions i desitjos (així com dret a l'autodeterminació), aplicar les mateixes normes econòmiques i guiar-se per les mateixes normes que les altres persones a l'hora de prendre decisions ambientals. 

b) Principi de Sectorització: Aquest principi és el que es deriva quan el principi de normalització es concreta en el terreny dels serveis. Consisteix en apropar els serveis al lloc on es produeix la demanda, descentralitzant-los, amb l'objectiu de satisfer les necessitats allà on es produeixen i no en llocs distants, ja que en cas contrari, es passaria forçosament a la sectorització: l'obligació de trasllat de les famílies allà on es donen serveis a les seves necessitats, cosa que obstaculitza la pròpia normalització. 

c) Principi d'Integració: Aquest principi sorgeix quan traslladem el principi de normalització a les relacions entre individus. Es basa en el fet que cal apreciar el caràcter inherent de la diversitat humana i considerar que una societat democràtica no només ha d'oferir les mateixes oportunitats a tots els seus membres, sinó que pot beneficiar a tots ells. S'entén, en aquest aspecte, que tots compartim els mateixos valors i drets bàsics, sent molt important el reconeixement de la integritat de l'altre. És considerat com un procés que, a més de suposar la unió d'elements d'un tot a integrar, també inclou la relació d'interdependència que s'estableix entre els seus membres sobre la base de la igualtat.

El desenvolupament dels nomenats principis ha dut a una tendència progressiva de descentralització i desinstitucionalització, donant pas a iniciatives locals i comunitàries en el terreny dels serveis socials i al moviment de la integració escolar en l'àmbit educatiu (sent la integració escolar la concreció de aquests tres principis en l'àmbit educatiu). 

La inclusió significa acollir a tots (tant alumnes com ciutadans) amb els braços oberts a les escoles i comunitats, sent les escoles un bon lloc per començar. Històricament el sistema es va fragmentar per garantir un suport adequat a tothom, però amb el pas del temps, aquest sistema s'ha convertit en un suport a la segregació. No s'havien previst els tràgics resultats a llarg termini per a la majoria dels nens que moltes vegades s'etiqueten amb les millors intencions. Diversos informes, comissions i estudis confirmen que després de segregar als alumnes es dóna per fet que han de viure en solitud i rebutjats sense amics ni treball. D'aquesta manera, la inclusió significa el final de les etiquetes, de l'educació especial i de les aules especials, però no el dels suports que es necessiten i s'hagin de proporcionar a les aules integrades. 

El concepte d'inclusió inclou a tots els nens i nenes en la vida educativa i social de les escoles i aules del seu barri i no només col•locar-los en classes "normals". El centre d'atenció de les escoles inclusives consisteix en com construir un sistema que inclogui i estigui estructurat per satisfer les necessitats de cada un dels individus. La integració implica la necessitat d'adaptar als alumnes prèviament exclosos de la normalitat. D'aquesta manera, la responsabilitat es situa en el personal de l'escola que ha de preparar una situació que satisfaci les necessitats de tots els educands. Les aules inclusives parteixen de la filosofia que tots els nens pertanyen al grup, i tots poden aprendre en la vida normal de l'escola i de la comunitat. És un lloc on es valora la diversitat, ja que es creu que la diversitat reforça la classe i ofereix majors oportunitats d'aprenentatge a tots els seus membres. Per promoure les aules inclusives serà fonamental fer tots els esforços possibles per aconseguir que l’educador es comprometi a fer els esforços possibles per acceptar als alumnes - abans exclosos - com a membres valuosos i de ple dret. Els suports formals i informals necessaris per fer funcionar les aules inclusives que responguin a les necessitats de tots els alumnes, poden facilitar eliminant les escoles, aules i programes especials segregats. Els mestres d'educació especial que abans van estar treballant en aquestes escoles, poden convertir-se en mestres ordinaris que treballin en equip, assessors especialistes o promotors de xarxes de suport a l'educació general. Serà necessari crear un grup de treball sobre educació inclusiva format per mestres, pares, assessors, administradors i especialistes amb l'objectiu d'ajudar a que tots els individus implicats en l'escola comprenguin millor el desenvolupament i el manteniment d'una comunitat escolar integrada, acollidora i inclusiva. Aquest grup ha d'organitzar sessions informatives per als pares i el personal de l'escola en què persones coneixedores i experimentades en la plena inclusió exposin com es pot dur a terme. És important que les persones convidades tinguin experiència directa. Caldrà nomenar una persona que actuï com a coordinadora de suport, l'objectiu primordial de la qual serà treballar colze a colze amb els mestres ordinaris i amb la resta del personal de l'escola per promoure xarxes naturals de suport. Els mestres - en col•laboració amb els promotors de suport, fomenten la interdependència mitjançant sistemes de companys, la tutela a càrrec de companys, l'aprenentatge cooperatiu i el desenvolupament de l'amistat perquè els alumnes aprenguin a ajudar-se mútuament. Els mestres col•laboradors o personal de suport també poden ajudar de manera directa com a membres d'equips docents, facilitant l'aprenentatge en la seva àrea de coneixements i experiència. Un element necessari i clau per a l'èxit és la col•laboració entre els mestres o professors, la resta del personal del centre, els pares i els alumnes.

Cal reconèixer l'efecte dels factors ambientals en l'aprenentatge i l'adaptació dels nens i nenes, així com adonar-se que els alumnes són participants actius en el procés educatiu.

Implantar la resolució col•laborativa de problemes a les escoles

1) Col•laboració: si no es dóna una col•laboració significativa on els professors participin en un procés compartit de resolució de problemes, les idees de l'assessor no es posaran en pràctica. Els conceptes fonamentals per a la col•laboració seran: el servei indirecte als alumnes, la relació col•laborativa de totes les persones implicades en el procés, les relacions voluntàries i el dret a oposar, la participació activa del mestre, la confidencialitat i la confiança creant relacions positives així com remeiar els problemes relacionats amb el rendiment dels estudiants i prevenir problemes futurs d'aquest alumne i dels altres.

2) La resolució de problemes, tenint en compte els 7 passos: definició i clarificació del problema, l'anàlisi del problema, l'estudi d'alternatives, la selecció de l'estratègia, la clarificació de l'estratègia, la implantació de l'estratègia i l'avaluació dels resultats Idees pràctiques per a la resolució col•laborativa de problemes. Les funcions de col•laboració consisteixen a posar en comú els coneixements i les perspectives i il•luminar unes estratègies millors que les que s'obtindrien en un treball aïllat. Consisteix en fer el millor ús de tots els coneixements i destreses presents en les escoles sense entrar en problemes de competències de les diferents professions. Existeixen molts tipus de col•laboració però és preferible un enfocament integrat que faci ús de tots els nivells de col•laboració. 

Celebrar la diversitat crea comunitat. L'educació d'alguns alumnes d'aules inclusives exigeix la col•laboració de professionals de diverses disciplines. Cap individu té la capacitat suficient per satisfer tot el conjunt de necessitats de la diversitat d'alumnes que poden presentar-se en una classe heterogènia.

El suport

Existeix el suport real quan el receptor percep que l'han ajudat i els membres de l'equip educatiu comparteixen la responsabilitat d'aconseguir els resultats que es volen per a l'alumne. Els suports es realitzaran: mitjançant recursos (els quals no garanteixen per si mateixos un suport de qualitat), suport moral (incloent l'atenció activa, caracteritzada per l'acceptació i idees i sentiments sense judicis de valor), el suport tècnic i el suport a l'avaluació. El tipus de suport necessari en qualsevol situació concreta correspon a tots els implicats, ja que tots els membres de l'equip estan en condicions de proporcionar i rebre suport. Tanmateix, el fet d'oferir més serveis dels necessaris pot tenir conseqüències negatives com: reduir el temps dedicat a la interacció entre els alumnes, fer difícil sense necessitat la comunicació i la coordinació i crear desigualtats pel que fa a la distribució d'uns recursos escassos.

Estructures de suport

Aquest aspecte suposa tenir en compte que cal programar els horaris en els ambients integrats i que cal reservar hores per la col•laboració.