Enfocaments teòrics envers l'estudi de l'aprenentatge (les arrels)

Tot i que és cert que existeix una gran diferència entre algunes de les definicions pel que fa a l'objecte de l'estudi del procés d'aprenentatge i de la psicologia en general, per a la majoria dels psicòlegs de principis del segle XX fins a finals dels anys cinquanta, l'objecte d'estudi de la psicologia és la conducta.

Al llarg de la dècada dels seixanta es va produir una intensa revolució científica i es va focalitzar l'interès envers als processos cognitius i les representacions mentals. L'estudi de l'aprenentatge està immers en les dues tradicions i ha evolucionat amb elles.

Però, d'on provenen aquestes dues tradicions? Els orígens de la psicologia cal buscar-los en els sistemes filosòfics. El sistema que ha donat lloc a les tradicions centrades en la conducta i els processos mentals és el dualisme de Descartes. El dualisme prové de la distinció que efectua Descartes entre conducta voluntària i conducta involuntària. Descartes es va adonar que determinades conductes s'activaven automàticament quan es presentava un estímul concret. Aquest tipus de comportament era típic dels animals, però també es podia observar en els humans. Així, si apropem una mà a una flama, quant notem la calor retirarem la mà ràpidament. La calor ha desencadenat la resposta de retirada. Descartes va anomenar a aquest tipus de comportament resposta reflexa.

D'altra banda, molts casos de la conducta humana no encaixen dins d'aquest model, ja que s'emet sense que hi hagi un estímul desencadenant. Es tracta de la conducta voluntària i que, segons Descartes, prové de l'ànima o la ment i no està regida per cap mecanisme. Una altra característica del sistema filosòfic de Descartes és que accepta l'innatisme. D'acord amb aquesta postura hi ha determinats coneixements que són innats i que no cal aprendre'ls mitjançant l'experiència. Així, el coneixement de l'existència de Déu és innat. També hi ha alguns axiomes matemàtics que són innats. Per exemple, el coneixement de que la distància més curta entre dos punts.

Posteriorment a Descartes va aparèixer una nova generació de filòsofs britànics que van desenvolupar l’empirisme. Hobbes va seguir bàsicament el sistema proposat per Descartes, però va discrepar en un fet rellevant sobre la conducta voluntària. Segons Hobbes, la conducta voluntària també seguia mecanismes deterministes. El mecanisme proposat per Hobbes era l'hedonisme, que es basava en la idea que els organismes busquen el plaer i fugen del dolor. El fet que la conducta humana voluntària segueixi el principi de l'hedonisme ens permet predir-la i controlar-la.

John Locke va anar més lluny que Hobbes tot desafiant al sistema cartesià. Segons Locke, tots els coneixements són adquirits mitjançant l'experiència. Quan neix un nen, la seva ment està buida de tot contingut, és una tabula rasa. Per mitjà de l'experiència, el nadó va adquirint coneixements. S’endinsa la persona en un procés a través del qual les idees simples es combinen per formar idees complexes. El mecanisme responsable de la formació de les idees complexes és l'associació. Una característica de l'associació és que la percepció d'algunes de les idees simples que conformen una idea complexa pot activar en la ment la totalitat de la idea complexa. Així, si sentim el so "taronja", s'activa una representació de l'objecte en tot el seu conjunt.

Els empiristes van descriure diversos principis de l'associació, alguns d'ells ja proposats segles enrere per Aristòtil. Un d'aquests principis és la contigüitat temporal, un principi de l'associació pel qual si dues idees es presenten contigües en el temps, queden associades de manera que en el futur la presentació d'una d'elles activa la segona.  Hume, per la seva banda, introdueix el concepte de causa inferida, que explica que si dos fets es produeixen amb una determinada seqüència i sempre que apareix el primer també apareix el segon, aleshores podem inferir una relació de causa-efecte entre els dos esdeveniments.

Això va donar lloc a un moviment dins de la fisiologia conegut com reflexologia. Sechenov (1829- 1905) va intentar explicar tot el comportament humà, voluntari i involuntari, com a respostes reflexes. El repte més important era com explicar la conducta voluntària amb el mecanisme reflex. Sechenov (1965) va proposar que determinades conductes es trobaven inhibides i que alguns estímuls podien actuar com desinhibidors d'aquestes conductes. Una peculiaritat d'aquests estímuls és que podien ser molt poc intensos i, per tant, passar inadvertits. D'aquesta manera, hi ha algunes conductes que poden sorgir aparentment sense un estímul que les desencadenés i es pot atribuir el seu origen al lliure albir.

Pavlov (1927) va ser el segon gran fisiòleg rus que va contribuir al desenvolupament  de la reflexologia. La seva aportació principal va ser el descobriment dels reflexos condicionats o apresos. En la seva investigació sobre la resposta de salivació es va adonar que els seus animals no només responien de manera reflexa als estímuls innats, sinó que, donades determinades condicions, estímuls neutres podien desencadenar respostes que inicialment no provocaven. els descobriments de Pavlov, així com les seves explicacions, van assentar la base del estudi de l'aprenentatge.

Dins de la psicologia va ser Watson (1930) qui va promoure el conductisme com una forma d'estudiar la psicologia. Watson va criticar durament la metodologia introspeccionista en l'estudi de la ment duta a terme fins a començaments del segle XX i va proposar que si la psicologia era una ciència natural, calia que adoptés el mètode hipotètic-deductiu propi d'aquestes ciències. Això vol dir que qualsevol teoria havia de ser contrastada empíricament. El problema que es plantejava arran d'aquesta metodologia era que es necessitaven mesures objectives que la introspecció no podia proporcionar. La solució al problema va passar per acceptar que l'única observable objectivament era el comportament manifest dels organismes. L'error de Watson, però, va ser prendre la conducta no com un índex dels canvis mentals, sinó com l'objecte d'estudi en si mateix de la psicologia. Watson creava el moviment conductista dins de la psicologia que es va mantenir almenys fins a mitjans del segle XX. L'esquema mecanicista ER (estímul-resposta) provinent de la reflexologia va passar a ser l'eix de l'estudi de la psicologia. Aquest esquema considera que tota conducta ve provocada per un estímul i coneixent les relacions entre els estímuls i les respostes, es pot comprendre, predir i controlar el comportament.

El gran problema de l'enfocament conductista és el paper atorgat al propi organisme, que el reduïa a una màquina que responia a determinades estimulacions, i poc més. A poc a poc, es van començar a sentir veus dissonants dins del moviment conductista fins que a finals dels anys cinquanta del segle XX es va produir la revolució cognitiva dins de la psicologia. La revolució va salvar de la foguera la metodologia implantada pel conductisme i reincorporar l'estudi de la ment com a objecte d'estudi de la psicologia. Les implicacions van ser l'abandonament de l'explicació a partir de l'esquema Estímul - Resposta, i amb ell el mecanisme de l'associació i l'estudi del condicionament i l'aprenentatge. Els psicòlegs cognitius van recuperar les idees de Descartes sobre la conducta voluntària guiada per la raó. Era la ment la responsable del comportament i, per tant, si volem comprendre el comportament, hem d'estudiar la ment. Però si els conductistes van cometre l'error d'estudiar exclusivament la conducta, els psicòlegs cognitius van cometre un altre error: el rebuig de l'associació com a mecanisme explicatiu i l'estudi dels processos d'aprenentatge. Afortunadament, l'aparició de models de processament distribuït en paral·lel (models PDP) ha recuperat l'associació com a mecanisme explicatiu de l'activitat mental. Els nous desenvolupaments en la neuropsicologia aportaran més dades sobre les associacions o connexions neuronals responsables de l'activitat mental i la seva influència en el comportament humà.

Els processos de l'aprenentatge es poden abordar des diverses perspectives o enfocaments. A finals dels anys seixanta i començaments els anys setanta del segle passat, els psicòlegs interessats en l'estudi de l’aprenentatge i l'associació com a mecanisme rellevant per entendre bona part del comportament humà van fer un esforç per adaptar-se al nou enfocament cognitiu i d'aquesta manera afavorir el resurgiment de l’estudi de l’aprenentatge associatiu.

Impressions després de la Biz Marathon

                                                                                          Nacho Sala- Cofundadror d'Atrapalo

Aquest cap de setmana, Acció Educativa ha assistit a la primera edició de la Biz Marathon, un congrés en format de marató intensiva on es van succeir 30 ponències d’start ups de molts i diversos àmbits, d’experts en la matèria i d’emprenedors que intentaven portar endavant el seu projecte.

Les ponències eren entre sí molt diferents i van mostrar molts i diverses vessants dels negocis i l’emprenadoria. Els dos plats forts van ser Ferran Debant, creador de grup Taelus, Proquibsa, Pedial i Fidemus; i Nacho Sala, soci fundador de atrapalo.com. Entre mig s’hi van succeir experiències força interessants, com Xavier Silva i el seu Hemav, Ernest Costafreda i el seu costalamel i Stimulo, de la mà del llinarsenc Xavier Majoral.

L’objectiu: donar ànims a totes les persones que vulguin emprendre el seu projecte i estimular una mica a aquells que ja estan posant en marxa el seu per tal que cerquin nous enfocaments i intentin reflexionar sobre que estan fent bé i què no tant i no es desesperin. L’objectiu amagat: suposo que com són unes jornades realitzades per l’administració pública (àrea de promoció econòmica d’Igualada), impulsar l’emprenedoria per tal que moltes persones desocupades (o bé persones ocupades que deixin la seva feina lliure per un altre) es decideixin a emprendre els seus negocis i paguin els 300€ d’autònoms, de forma que quedin atrapats en el típic bucle que tota persona que porti uns anyets amb la seva empresa coneix i sap. Per aquest motiu, tot i que hi havia una gran amalgama de ponències diferents, per al meu entendre totes es centraven en, o bé emprenedors que havien tingut molt d’èxit, o bé emprenedors que portaven menys de 3 anys arrencant el negoci, per tant, dues situacions que no desprenien altra cosa que il·lusió per encoratjar i portar a terme l’estratègia de polítiques d’ocupació que tots coneixem. Totes les ponències eren d’idees interessants i estrafolàries que sortien dels límits de la típica empresa i que trobo que no donava una imatge real de l’emprenedoria a Catalunya. Certament, vaig trobar molt a faltar experiències de PIMES amb mig recorregut, uns 10-15 anys de fundació, i de sectors típics com la restauració, una perruqueria, un centre de formació... que bé haguessin representat la imatge real de l’emprenedoria catalana, però que potser no hagués estat tan plena de positivitat i hagués mostrat els problemes actuals que tan necessitem parlar entre nosaltres.

No obstant aquesta part de crítica, considero la Biz Marathon una grata experiència de la qual he extret molts consells positius per tots els emprenedors, són els següents:

-        - Problemes. Quan inicies un projecte tot són problemes: problemes de finançament, problemes amb els clients perquè ets l’innocent del qual totes les empreses amb més recorregut s’intenten aprofitar... Posteriorment, com més clients i més responsabilitats vagis adquirint, més problemes tindràs. Per tant, qualsevol persona amb negoci propi ha de pensar que els problemes sempre seran una constant a la qual s’haurà de fer front. El que cal canviar doncs és l’actitud davant dels problemes. Després dels diversos casos d’èxit presentats arribes a la conclusió que les persones d’èxit tenen una filosofia atípica dels problemes: veuen els problemes com oportunitats davant de les quals superar-se, davant dels quals aprendre; fins i tot de vegades aquest fet, quan es controla, porta a la persona a fer-se addicte a l’adrenalina que li provoca la seguretat que aporta el problema posteriorment d’haver-lo solucionat. Tal com diu el gran Ferran Debant, quan et trobes en situacions de crisi treus el millor de tu mateix i, per persones de cert caràcter, és el més positiu que et pot passar per ralentivitzar el teu aprenentatge.

-      - El màrqueting és un dels elements més importants per portar endavant el teu servei o producte. Un producte mediocre amb una gran estratègia de màrqueting es pot posicionar fortament al mercat. Contràriament, un servei o producte de molta qualitat sense una bona estratègia de màrqueting no serà ben apreciada al mercat i no tindrà èxit. Cap novetat al cap i a la fi, però almenys m’ha servit per sentir que m’estaven donant un toque en aquest sentit.

-        -  La il·lusió. Mai hem de perdre la il·lusió pel que fem i hem de tenir molt clars els objectius de perquè ho fem. Treballarem més de 10 hores diàries, molts cops sense una retribució justa, no tindrem temps molts cops pels amics o per tenir parella (és complicat per qui porta un negoci ser comprés per la seva parella), haurem d’estar solucionant mil problemes a la vegada, nerviosos per fer tots els pagaments necessaris... però la única cosa que no hem de perdre mai davant de totes les dificultats és la il·lusió que ens va motivar el primer dia a fer el que vam fer.

-   - Perseverança. Tot i que després de la descripció d’algunes experiències puc constatar que la perseverança de vegades té límits. Llançarem 200 cops la tovallola (sobretot després de cada declaració trimestral), però ens hem d’aixecar i seguir lluitant cada cop amb més força. Cada cop costa menys aixecar-se i cada cop ens anem enfortint més. Acabem amb una fortalesa personal molt elevada i interessant. Allarguem al màxim la nostra paciència.

-        -  Hem de tenir paraula i ser honestos. En  Debant i del dirigent de l’empresa de Dubai insisteixen molt en tenir sempre paraula i ser totalment honestos, tant en els negocis com amb la vida. No complir la paraula o anar amb dobles intencions i ser descobert crea un sentiment de desconfiança molt gran i molt perjudicial a l’hora de fer negocis. La desconfiança, tant en la vida com en les relacions amb els clients i proveïdors, es paga molt cara.

F                                                                                                     Ferran Debant, creador de Taelus

-     -  Hem de treballar en equip. Cap idea increïble surt endavant dins aquest món tan competitiu sense crear un equip compost per diferents sinèrgies que s’autocomplementen.

-        - Ens hem d’unir, col·laborar i organitzar. Dins d’un mercat global i amb tantes amenaces, em queda molt clar que no ens podem alinear ni aïllar davant les altres empreses. Sóc perfectament conscient que la primera reacció davant d’una empresa similar és veure-la com a competidora i sentir-te amenaçat; això interessa molt a l’administració, perquè es crea una alta competitivitat, no es parlen les coses i cada empresari s’acaba submergint en els seus propis problemes i pagant sense queixar-se per res. Ens hem de relacionar; de les relacions sorgeixen idees noves, ens donem a conèixer, interceptem errors comuns i creem un saber fer empresarial, i ens podem organitzar i defensar els interessos de les PIMES (molt diferents respecte a les grans empreses) i adquirir poder i fer pressió per tal que canviï la legislació d’autònoms i PIMES, que es una vergonya si la comparem amb altres països.  

Si tu vida no es lo que buscas, empieza eliminando la TV

“La TV es muy educativa. Cada vez que alguien la enciende cambio de habitación y leo un libro” Grouxo Marx.

La TV nos roba. Te roba los consejos e ideas del libro que no lees y te roba tiempo para construir una vida de éxito. También te roba energía y horas de sueño. Cualquiera que vea la TV más de 2 horas al día está clínicamente muerto.

Pero los estudios aseguran que la TV está más viva que nunca. En los países desarrollados llena el 40% del tiempo de ocio. La gente se queja de no tener tiempo para sí misma y sus amigos por culpa del trabajo, pero en cuanto pueden ven la televisión. Muchos de ellos se vuelven adictos, igual que con las drogas y el alcohol, y dedican más de 20 horas a hundirse con programas basura, en vez de leer, planificarse o dar un paseo. Y por supuesto lo acompañan del clásico: “Yo apenas veo la televisión”.

Y lo más irónico es que en los estudios sobre las actividades de ocio más satisfactorias, ver la TV queda en los últimos puestos, mientras la lectura de las primeras. ¿Por qué entonces se pasa tanto tiempo en frente de ella? Porque ver la TV es fácil. Es una actividad pasiva muy cómoda. Demasiado cómoda. Pero hacer vago tu cerebro no ayuda nada a tu vida. Añádele la información irreal y distorsionada de muchos programas y tendrás un cóctel explosivo.

Si pasas más de dos horas al día frente a este aparato y sospechas que tu vida no es lo que buscas, ya sabes por dónde empezar. En cuanto la sustituyas por el deporte, leer o cualquier otro hobby tu vida dará un vuelco.

La trampa de los medios

Luego están los que caen en la trampa de creer que la TV es útil si se utiliza “sólo” para informarse. Si supieran lo estudiadamente manipuladas y negativas que son las noticias de la TV (y de muchos diarios) se asustarían y dejarían de llenar sus cabezas con basura.

La mayoría de noticias no hacen falta. Aunque tengan la etiqueta de no-sensacionalistas, todas son igual de sensacionalistas. Las noticias no son noticias: son malas noticias. Las noticias buenas, que las hay, no venden. Por eso nos llenan de escándalos y catástrofes, para que aceptes que es lo único que hay y te vuelvas adicto. Porque los medios necesitan adictos a la política y a los enfrentamientos personales. Necesitan tragedias. Necesitan algo malo. Necesitan engancharte a su “información” para ganar dinero.

Por eso no te hablarán nunca de los avances, que los hay, y del posible camino a seguir en la resolución de un conflicto, que lo hay. El último asesinato o bombardeo siempre tendrá más cobertura que las miles de personas que lo hacen bien y dan ejemplo. Pero eso no les interesa, porque entonces te dedicarías a mejorar y no serías un adicto. No vale poner los avances en un suplemento o en la sección de tecnología, tendrían que ir donde corresponden, en la primera página.

Los medios quieren nuestro dinero y no dudarán en crear adictos. Que el cuerpo pida más y así ellos vendan más periódicos y más publicidad. Les conviene desmotivarnos y enfrentarnos oyendo lo que oímos. Que nos enganchemos un día sí y otro también en profundizar en “lo mal que van las cosas”. La misma noticia pero con retoques.

Los tres pasos para construirte una poderosa base de información y eliminar la TV

Necesitas materiales de calidad para la vida que te gustaría tener. No puedes conformarte con lo que haya. No te construirás una gran vida si te resignas. Eres el protagonista de tu historia y eso significa rebajar el tiempo de TV, eso significa ser tu propio sistema informativo de calidad. Así mejorarás tus conocimientos y de paso matarás la televisión.

PASO 1: PAZ MENTAL

Somos víctimas de la información basura. Nos llenamos pasivamente de violencia y crímenes como si no pudiéramos elegir. Leemos lo que pone en cualquier tabloide y vemos lo que den en ese momento en la TV. ¡Nos preocupa cómo nos alimentamos, pero no cómo alimentamos a nuestra cabeza!

PASO 2: ELIMINAR LA SATURACIÓN DE NOTICIAS QUE TE BOMBARDEA DÍA A DÍA

Haz la prueba. Estate 7 días sin leer las noticias y notarás un optimismo creciente. Y tendrás más energía.

Muchos creen que tienen que estar al día con las noticias, pero si ocurre algo se enterarán igualmente. De lo importante te enterarás siempre, aunque sea por el resto que sigue enganchado y te lo contará.

Cuando te desintoxiques y veas que hay vida detrás de no ver las noticias, te valdrá un rápido vistazo a internet o a la portada de la prensa como sistema más que suficiente para estar informado. Las noticias de un día para otro no difieren mucho, es el mismo escándalo o suceso con una ligera variación.

Si necesitas una información más precisa busca una web que condense lo más importante en una pantalla. 2 minutos para esa información generalista será más que suficiente. Y si necesitas estar informado de un tema concreto, utiliza los blogs especializados para saber casi tanto como el mejor especialista.

PASO 3: CONSTRUIR TU PROPIA BASE DE NUEVOS CONOCIMIENTOS

¿Comes lo que encuentras por el suelo? Entonces tampoco leas lo que te encuentres por ahí.  Un día leyendo cualquier noticia no te afectará, pero si día tras día lees “lo que te encuentres por ahí” envenenarás tu vida. Los grupos de presión, los políticos o los cotilleos no pueden decirte lo que tienes que saber o lo que tienes que pensar. No dejes que te programen como a un robot. Construye tu propia base informativa y elige lo que tú quieres saber.

El conocimiento es poder. Pero primero debes saber lo que necesitas para conseguir tus metas. Es fácil, piensa en las tres cosas que más te interesen. Todo vale: los negocios, tu pasión por la historia, tu curiosidad por la economía o sencillamente un interés general por todo. Luego busca webs y blogs de noticias especializadas para tenerlos siempre a tu disposición y por otro lado visita una librería física o en internet para seleccionar los títulos de los libros o audiolibros que te interesen. Será mil veces más interesante que ver la televisión.

EL MEJOR CONSEJO DE WILLIAM JAMES SOBRE LOS OBSTÁCULOS

Buscar dificultades no es meterse en líos, al revés: los líos aparecen cuando se busca el camino fácil. Buscar dificultades es ponerse el listón más alto para hacerse mejor. El filósofo William James recomendaba hacer dos cosas cada día que no se quieren hacer para mantener y aumentar nuestra fortaleza.

La montaña rusa de tu vida jugará a tu favor si ensayas con dos cosas duras cada día para hacerte más listo y más fuerte. La pereza mental de la mayoría no quiere ver fortaleza en los problemas, pero tú no caigas en esa trampa. Mira los contratiempos como un juego de ajedrez, para convertirte en el estratega más hábil.

Nadie escapa a las dificultades. Antes de un triunfo siempre pasarás por dificultades. Tienes la mitad del éxito ganado cuando te des cuenta de esto. Nadie llega fortalecido al mundo, pero si quieres ser más fuerte y más listo tómatelo todo como un reto. Aprovéchate de las malas experiencias para crecer y soportar las inclemencias. Ganarás confianza en ti mismo cuando los demás se rindan.

Recuerda que los obstáculos no avisan, sino no serían obstáculos. De repente algo sucede, un revés inesperado y deberás poner en marcha toda tu creatividad, tus dotes de estratega y tu fuerza para salir del paso. ¡ A crecer! Y entonces aparece tu verdadero yo; al principio duele pero la satisfacción y la autoconfianza que adquieres es impagable.

El día que dejes de ver obstáculos y sentir pinchazos significará que estás muerto. Así que tranquilo, las adversidades no matan pero si fortalecen. Te dan experiencia y te entrenan para ganar en otra situación similar.

El psiquiatra suizo Carl Jung dijo que “el hombre necesita dificultades, son necesarias para la salud”. Por eso, si no tenemos un obstáculo al que enfrentarnos, mala cosa. Si nos dan todo hecho, significaría que estamos enfermos.

Una buena forma de absorber energía de cualquier obstáculo es reírte aunque no sea el momento. ¡Reírte sin razón! Se un actor y actúa como si ya tuvieras la alegría que buscas. No esperes a que algo te motive o la espera será demasiado larga. Actúa como si estuvieras contento y estarás contento.

La mayoría cree que la emoción va primero, creen que primero tienen que conseguir algo para alegrarse. Pero puedes darle la vuelta: si empiezas sin más a cantar y reírte vendrá la felicidad. La emoción va tras la acción.

Si quieres estar contento, actúa ya como si estuvieras contento. ¿Quién te lo impide? Prueba a sonreír durante un minuto. Acuérdate de esa historia que te contaron y verás como sueltas la primera risa en segundos, cuando hace unos minutos te parecía imposible. Inténtalo, funciona.

Ríete aunque haya gente. No te preocupes por el qué dirán, porque no dirán nada. Ríete a la fuerza y verás como al final te ríes de verdad.

William James lo resumió en esta frase: “No cantamos porque estamos contentos; estamos contentos porque cantamos”.