Alguns apunts sobre la motivació

És una obvietat afirmar que la motivació que una persona experimenta en l'organització en què treballa o en qualsevol camí que emprèn influeix en l'eficàcia i en l'eficiència del seu acompliment quotidià. 

La gran atenció que rep la motivació i el mal tractament que se li dóna és, potser, la paradoxa més present en el management d'abans i d'ara, contradicció que en gran part es deu a la indefinició o confusa definició del propi terme. El concepte motivació resulta tan sobreutilitzat com mancat de significat concret, per exemple, quan s'aplica de forma circular per a explicar gairebé qualsevol comportament o la seva absència:

Si algú no treballa amb energia és "perquè no està motivat", i sabem que no està motivat perquè es veu que treballa sense energia.

Aquest tipus d'explicacions tenen més a veure amb la retòrica que amb una ciència mínimament raonable. Per intentar aclarir un concepte més pràctic i avaluable de motivació, s’apunten 5 idees concretes i aplicables des de la perspectiva del coaching professional i la pedagogia que poden ser desenvolupades i interioritzades per cada persona. 

1. La motivació pot ser causa però també conseqüència

De vegades, fins i tot amb caràcter general, cal confiar que la motivació arribarà després. Totes les persones que emprenen qualsevol projecte, incloses aquelles amb responsabilitats directives, passen inevitablement per pics d'activitat i d'ànim. Entendre que la motivació és un factor cíclic també és una forma de mantenir-la i de generar-la. Pot ser útil que en els moments de "menor motivació" no s’hagi de pressionar a les persones però si se'ls convidi a seguir planificant i agendant tasques. Dit d'una altra manera, quan no es tenen ganes de treballar, pot ser un bon moment per a l'anàlisi, la definició d'objectius i el refinament de mètodes.

Planificar en moments de desmotivació present pot ser la millor manera de motivar el futur immediat.

2. Es pot passar a l'acció sense motivació

És molt important acceptar que ni tu ni la teva gent estareu sempre bojament motivats. És interessant generar un context de treball i col·laboració que depengui més dels plans marcats que de l'ànim imperant. Dit d'una altra manera, se senti com se senti el teu equip, el més important és fer el que es deu, el que s'ha planificat entre tots / es.

Quan ens exigim estar motivats per passar a l'acció estem posant molta pressió en nosaltres mateixos. Quan ens ocupem activament, amb o sense ganes, la passió i l'interès sorgiran de la pròpia activitat. De la inactivitat només pots esperar més inactivitat. I és contagiosa.

3. Motivació no és tenir ànim sinó tenir motius

La motivació no depèn especialment del que pensem o sentim. Tendim a sobrevalorar la influència de les nostres emocions i pensaments en la nostra motivació, en les nostres conductes. Moltes persones no estan molt contentes anant a la feina cada matí i pateixen pensaments i emocions negatives al respecte, però van i després fins i tot treballen amb ànim. I al contrari, persones que s'escaquegen i es queden a casa, es descobreixen desanimades per no realitzar les tasques que han de fer.

Moltes persones inicialment desanimades per fer alguna cosa, però amb motius per fer-ho, acaben fent-ho durant gran part de les seves vides. I és que l'ànim i la motivació són coses diferents.

Si penses o sents que no tens ganes de treballar, potser treballant t'entren aquestes ganes

El coach o pedagog no s'ha de centrar directament en les emocions de les persones, això suposaria manipular i instrumentalitzar-les. Tan sols ha de tractar de donar motius per venir a treballar i per voler treballar.

4. La motivació depèn del context

Les persones no ens troben "motivades en general", la nostra motivació és contextual, temporal i específica, relacionada amb una activitat en un temps i en una situació concreta. Les persones apliquem les nostres habilitats de forma variable segons el context i la situació en què calgui posar-les en joc. El talent surt a la llum o no en funció de la motivació relacionada amb cada context.

Una persona amb grans habilitats comercials pot comportar-se de forma incompetent en funcions administratives i viceversa. Una persona eficient en l'exercici individual pot comportar-se de manera ineficaç en el desenvolupament d'objectius que impliquen el treball en equip.

La majoria de les persones ja saben el que han de fer, el que passa és que no ho fan, no almenys en totes les situacions.

El context educa els hàbits i els hàbits creats generen la força dels contextos, especialment els professionals.

5. La motivació passa per definir objectius

Una persona que no es proposa objectius o metes professionals, per definició, és una persona desmotivada, i sovint, desanimada. Gaudeixen i se senten més implicades, per exemple en la seva ocupació, si es marquen els seus propis objectius diaris, setmanals, etc.

Ho aconsegueixes perquè t'ho proposes: més i millor planificació implica més i millor motivació.

La teva motivació creixerà si marques metes assolibles i concretes, i creixerà també si gaudeixes de la independència i la confiança necessàries per fer-ho.