Un dels reptes més freqüents per a un educador és trobar la
fórmula per motivar els i les educands a aprendre. Amb motivació, tot és més
fàcil donat que aquesta és un motor intern que se'ns s'encén de forma
misteriosa i ens predisposa a aprendre amb facilitat, superar dificultats i
aconseguir l'impossible.
Tradicionalment per reforçar el comportament de l'educand que es vol es recorre a factors extrínsecs, com premis i càstigs. No obstant això, és interessant saber que quan assignem tasques complexes, que requereixen d'un esforç i una creativitat continuada, aquest tipus de recompenses no funcionen per sostenir la motivació a llarg termini. Aquesta afirmació no és una sospita o una opinió sinó un realitat documentada durant més de 50 anys per experts i estudis socials sobre el comportament humà. Nombrosos experiments ens descobreixen què motiva els humans en general i els resultats poden aplicar-se fàcilment als educands dins i fora de l'aula.
Theresa Amabile, experta en creativitat organitzativa, ha mostrat en les seves investigacions que oferir premis o càstigs pot matar la creativitat:
"Les persones seran més creatives quan el que els motiva és l'interès, la satisfacció i el repte del treball en sí mateix i no les pressions externes." (Theresa Amabile, "How to kill Creativity", Harvard Business Review, Setembre 1998)
"En 9 de cada 10 tasques que examinem a través de tres experiments, vam veure que com més incentius externs es donaven, pitjor rendiment s'aconseguia". (D. Ariely, U.Gneezy, G.Lowenstein & N. Mazar, Federal Bank of Boston).
Daniel Pink, escriptor i periodista nord-americà, identifica de manera científica la sorprenent veritat sobre el que ens motiva, tres claus que funcionen reiteradament per aconseguir la motivació i el camí cap a un millor rendiment: Autonomia, Mestratge i Propòsit. La seva aplicació a l'aula podria traduir-se de la següent manera:
Clau 1: Donar Autonomia
Si vols que els educands se sentin implicats en un projecte d'aula, en comptes de donar-los apunts i un exercici, dóna'ls la llibertat que aprenguin per sí mateixos. Dóna'ls l'autonomia perquè escullin on i com obtenir els coneixements. Si els deixes afrontar el repte al seu propi ritme i en la seqüència que decideixin, aniran més enllà del que posa el temari o el que entra a l'examen.
Explica clarament l'objectiu del projecte i els resultats que esperes però cada un té llibertat per buscar el seu propi camí per complir amb l'objectiu marcat.
L'autonomia permet a més acomodar el fet que no tots aprenem de la mateixa manera. D'acord amb el principi de les intel·ligències múltiples, pots guiar-los cap a una varietat de continguts en diferents formats: continguts multimèdia, e-books, YouTube per a Escoles, llibres, revistes científiques, blocs i fins i tot xarxes socials. De la mateixa manera, l'alumne documenta allò après podent usar eines 2.0, vídeos, presentacions orals a la resta de la classe, paper i llapis, una obra teatral, un post en un bloc, debatent amb un expert per videoconferència, etc. Les possibilitats són infinites i ells poden trobar el mitjà que més els entusiasma.
Cal crear oportunitats perquè duguin a terme la seva pròpia investigació, s'equivoquin, aprenguin d'errors i desenvolupin la capacitat de solucionar problemes. Per a això també es programa una tarda "FedEx" dins de l'horari lectiu.
Una tarda "FedEx" es tracta d'una pràctica inusual que empreses com Google realitzen amb els seus empleats amb grans resultats. Gmail i Google News són dos productes desenvolupats durant aquestes hores FedEx. A alguns centres escolars també comencen a aplicar-se.
Bàsicament cada trimestre, un divendres a la tarda, els alumnes treballen en un projecte durant diverses hores que no forma part del temari escolar però que els desperta un gran interès. Pot ser escriure un poema, crear un bloc, gravar un vídeo, construir un artefacte, realitzar un experiment, etc. El dilluns següent, els alumnes presenten els resultats i impressions. La seva lògica es basa en què els alumnes aprendran més quan tenen l'autonomia d'escollir el tema.
Amb aquesta activitat els alumnes usen els seus talents sense restriccions, desenvolupen la seva creativitat i proven coses per curiositat o diversió. Pot semblar que es perd el temps, que no s'avança en el temari escolar, però la ciència suggereix tot el contrari.
"La manera més simple per assegurar que una persona valora el que està fent és maximitzar la seva llibertat per escollir i la seva autonomia". (Good and Brophy 2004).
Avui la tecnologia disponible ens ofereix encara més mitjans per proporcionar aquesta autonomia als alumnes. Ben utilitzada es transforma en un potent accelerador de la motivació i en última instància, de l'aprenentatge.
Clau 2: Aconseguir Mestratge
El mestratge fa referència al nostre desig de millorar les nostres habilitats, de progressar i de ser cada vegada més capaços. Harvard Business School l'identifica com el motivador més important.
Un obstacle actual és la importància exagerada que alguns professors i pares poden arribar a donar a les notes per avaluar el progrés de l'alumne. Si un alumne percep que l'objectiu és aprovar un examen o treure una bona nota, aquest alumne es torna menys propens a prendre riscos, un prerequisit per a la creativitat i l'aprenentatge. En comptes d'intentar aprendre el que realment li interessa, comença a pensar si aquests temes entren a l'examen i com l'afectaran en la nota.
És interessant experimentar amb l'assignació de projectes que no puntuen o tenen poc pes en la nota final. Es dóna èmfasi a la satisfacció personal d'adquirir noves habilitats, prenent com a punt de partida les fortaleses i interessos dels alumnes. També es dissenyen avaluacions que incentiven el tipus d'aprenentatge que volem que els alumnes aconsegueixin. A més se'ls guia perquè ells mateixos siguin capaços d'avaluar el seu progrés al llarg del curs i estiguin motivats a millorar sense pressions externes.
Finlàndia és un exemple d'un sistema educatiu on pràcticament no existeixen les avaluacions i en canvi aconsegueixen els millors resultats en les proves PISA any rere any.
Clau 3: Entendre el Propòsit
Els alumnes treballen millor quan comprenen quin és el propòsit darrere d'un projecte d'aula i especialment veuen la seva utilitat dins el seu futur professional.
Intentar explicar a un alumne perquè ha d'aprendre a fer derivades en matemàtiques, quan vol ser pianista, pot ser missió impossible. No obstant això, quan sigui possible, podem intentar contextualitzar un tema dins de la vida real. Per exemple, si estem aprenent estadística, podem fer que utilitzin dades reals que siguin interessants o curiosos per a ells, per exemple, esbrinar quantes persones neixen a Espanya cada minut o quina és l'edat mitjana d'un usuari a Facebook.
D'altra banda, si estem estudiant anglès, podem intentar que desxifrin en grup la lletra de cançons de Justin Bieber i Lady Gaga, o fins i tot que trobin amics nadius a Facebook i Twitter amb els quals poder parlar. Entendran que l'anglès és un vehicle imprescindible per viatjar, entendre una cultura, treballar a l'estranger i fer amistats a tot el món.
També, pots generar el contingut d'un projecte arran d'un interès que sorgeix a l'aula de forma espontània. Per exemple, si un educand es fa una ferida a classe i et cusen a preguntes sobre la sang i el tema dels microbis (passa sovint amb els més petits), es pot aprofitar per iniciar un treball en grup i introduir conceptes del cos humà , infeccions, cèl·lules, etc. Llegiran, escriuran, investigaran i aprendran les competències bàsiques d'una manera natural. El propòsit i la seva utilitat estarà ben clar per a ells.
Si vols que els educands se sentin implicats en un projecte d'aula, en comptes de donar-los apunts i un exercici, dóna'ls la llibertat que aprenguin per sí mateixos. Dóna'ls l'autonomia perquè escullin on i com obtenir els coneixements. Si els deixes afrontar el repte al seu propi ritme i en la seqüència que decideixin, aniran més enllà del que posa el temari o el que entra a l'examen.
Explica clarament l'objectiu del projecte i els resultats que esperes però cada un té llibertat per buscar el seu propi camí per complir amb l'objectiu marcat.
L'autonomia permet a més acomodar el fet que no tots aprenem de la mateixa manera. D'acord amb el principi de les intel·ligències múltiples, pots guiar-los cap a una varietat de continguts en diferents formats: continguts multimèdia, e-books, YouTube per a Escoles, llibres, revistes científiques, blocs i fins i tot xarxes socials. De la mateixa manera, l'alumne documenta allò après podent usar eines 2.0, vídeos, presentacions orals a la resta de la classe, paper i llapis, una obra teatral, un post en un bloc, debatent amb un expert per videoconferència, etc. Les possibilitats són infinites i ells poden trobar el mitjà que més els entusiasma.
Cal crear oportunitats perquè duguin a terme la seva pròpia investigació, s'equivoquin, aprenguin d'errors i desenvolupin la capacitat de solucionar problemes. Per a això també es programa una tarda "FedEx" dins de l'horari lectiu.
Una tarda "FedEx" es tracta d'una pràctica inusual que empreses com Google realitzen amb els seus empleats amb grans resultats. Gmail i Google News són dos productes desenvolupats durant aquestes hores FedEx. A alguns centres escolars també comencen a aplicar-se.
Bàsicament cada trimestre, un divendres a la tarda, els alumnes treballen en un projecte durant diverses hores que no forma part del temari escolar però que els desperta un gran interès. Pot ser escriure un poema, crear un bloc, gravar un vídeo, construir un artefacte, realitzar un experiment, etc. El dilluns següent, els alumnes presenten els resultats i impressions. La seva lògica es basa en què els alumnes aprendran més quan tenen l'autonomia d'escollir el tema.
Amb aquesta activitat els alumnes usen els seus talents sense restriccions, desenvolupen la seva creativitat i proven coses per curiositat o diversió. Pot semblar que es perd el temps, que no s'avança en el temari escolar, però la ciència suggereix tot el contrari.
"La manera més simple per assegurar que una persona valora el que està fent és maximitzar la seva llibertat per escollir i la seva autonomia". (Good and Brophy 2004).
Avui la tecnologia disponible ens ofereix encara més mitjans per proporcionar aquesta autonomia als alumnes. Ben utilitzada es transforma en un potent accelerador de la motivació i en última instància, de l'aprenentatge.
Clau 2: Aconseguir Mestratge
El mestratge fa referència al nostre desig de millorar les nostres habilitats, de progressar i de ser cada vegada més capaços. Harvard Business School l'identifica com el motivador més important.
Un obstacle actual és la importància exagerada que alguns professors i pares poden arribar a donar a les notes per avaluar el progrés de l'alumne. Si un alumne percep que l'objectiu és aprovar un examen o treure una bona nota, aquest alumne es torna menys propens a prendre riscos, un prerequisit per a la creativitat i l'aprenentatge. En comptes d'intentar aprendre el que realment li interessa, comença a pensar si aquests temes entren a l'examen i com l'afectaran en la nota.
És interessant experimentar amb l'assignació de projectes que no puntuen o tenen poc pes en la nota final. Es dóna èmfasi a la satisfacció personal d'adquirir noves habilitats, prenent com a punt de partida les fortaleses i interessos dels alumnes. També es dissenyen avaluacions que incentiven el tipus d'aprenentatge que volem que els alumnes aconsegueixin. A més se'ls guia perquè ells mateixos siguin capaços d'avaluar el seu progrés al llarg del curs i estiguin motivats a millorar sense pressions externes.
Finlàndia és un exemple d'un sistema educatiu on pràcticament no existeixen les avaluacions i en canvi aconsegueixen els millors resultats en les proves PISA any rere any.
Clau 3: Entendre el Propòsit
Els alumnes treballen millor quan comprenen quin és el propòsit darrere d'un projecte d'aula i especialment veuen la seva utilitat dins el seu futur professional.
Intentar explicar a un alumne perquè ha d'aprendre a fer derivades en matemàtiques, quan vol ser pianista, pot ser missió impossible. No obstant això, quan sigui possible, podem intentar contextualitzar un tema dins de la vida real. Per exemple, si estem aprenent estadística, podem fer que utilitzin dades reals que siguin interessants o curiosos per a ells, per exemple, esbrinar quantes persones neixen a Espanya cada minut o quina és l'edat mitjana d'un usuari a Facebook.
D'altra banda, si estem estudiant anglès, podem intentar que desxifrin en grup la lletra de cançons de Justin Bieber i Lady Gaga, o fins i tot que trobin amics nadius a Facebook i Twitter amb els quals poder parlar. Entendran que l'anglès és un vehicle imprescindible per viatjar, entendre una cultura, treballar a l'estranger i fer amistats a tot el món.
També, pots generar el contingut d'un projecte arran d'un interès que sorgeix a l'aula de forma espontània. Per exemple, si un educand es fa una ferida a classe i et cusen a preguntes sobre la sang i el tema dels microbis (passa sovint amb els més petits), es pot aprofitar per iniciar un treball en grup i introduir conceptes del cos humà , infeccions, cèl·lules, etc. Llegiran, escriuran, investigaran i aprendran les competències bàsiques d'una manera natural. El propòsit i la seva utilitat estarà ben clar per a ells.
